La viabilitat del model de gestió d'Arans, el centre de reeducació que ajuda persones amb problemes de parla i escriptura, s'ha fet candent en els últims anys per la poca entrada de nous socis.

«Fa pocs dies una sòcia de tota la vida em va dir que aquest seria l'últim any que pagava», deia preocupada Victòria Jové, directora i logopeda d'Arans. «La gent no està tan bolcada. Abans aquestes tradicions passaven de pares a fills, però ara ja costa més», manifestava. En tot el curs només una persona s'ha fet sòcia.

«Abans teníem 200 socis, però amb el temps s'han donat de baixa», concretava Jové. Ara només n'hi ha 50, i amb tot «arribem com a màxim als 700 o 800 euros aconseguits anualment a través de les donacions», afegia.

«Tenim un soci que des de sempre ens ha pagat uns 300 euros per curs», destacava la logopeda, però la majoria de donacions són d'uns 10 o 20 euros. Les quotes que entren durant l'any de socis «són mínimes quant a pagaments», afegia la directora.

Els estatuts d'Arans també converteixen automàticament els pares i mares dels infants en socis, perquè paguen la quota dels seus fills i, més directament o indirectament, s'impliquen en el centre. Per tant, quan es fan assemblees les convocatòries s'envien tant a les famílies com als socis.

Un 70% d'infants becats

Dels 50 infants que assisteixen a Arans, un 70% són becats. Per això és «un model tan difícil de sostenir», apuntava el president d'Arans, Alfons Haro.

Les beques que dona l'administració cobreixen 912 euros dels 1.300 euros que costa el curs. Amb els donatius dels socis no n'hi ha prou per cobrir el curs dels infants i algunes famílies no tenen recursos per pagar la diferència. Per això des de la junta estan buscant nous models de finançament.