Si agafem un seguit d'ítems i seguim la seva evolució en el temps el resultat dibuixa un panorama que, a Manresa, mostra la tendència a l'alça a utilitzar serveis per pal·liar la pobresa i la soledat i que abasten totes les fases de la vida.
La xifra d'infants atesos en centres oberts que recull la memòria d'activitat de serveis socials corresponent al 2017 és la més alta de la qual es té constància: 163.
Són 33 infants més que l'any anterior i 72 més que els que hi havia l'any 2012.
Un centre obert ajuda infants després que el personal hagi esbrinat si estan en risc d'exclusió social; és a dir, si el nen va a l'escola d'una manera regular, si està ben atès a casa, si té una bona xarxa social o si la família té prou recursos econòmics. Si un o més d'aquests mecanismes fallen, aleshores, l'infant entra a la llista d'espera. Els nens deixen el centre obert entre els 12 i 13 anys (quan acaben sisè de primària); però també hi ha baixes als centres quan la situació de risc social desapareix o quan la família canvia de residència.
Una altra xifra rècord afecta la gent gran que utilitza el servei de teleassistència. A Manresa es va tancar el 2017 amb 1.963 persones, 390 més que l'any anterior.
La teleassistència pretén garantir a les persones que viuen o passen moltes hores soles un sistema de comunicació immediat amb una central d'alarmes que activa els recursos d'assistència sanitària i social immediata en cas de necessitat i un control i seguiment preventius de la seva situació.
Un plat a taula
El menjador social va tenir l'any passat 152 usuaris, 22 més que l'anterior, més del doble que el 2012 i només 1 menys que l'any amb més utilització: 153 el 2013.
Una altra xifra rècord és la de cobertura de la població per part dels serveis socials, que l'any passat va ser del 19,3%. Tal com mostra el gràfic que il·lustra aquesta informació, el segon percentatge més elevat va ser el 18,1% de l'any 2012. La resta també són inferiors: 17,8% el 2013, 17,3% el 2014, 18,3% el 2015 i 17,4% el 2016.
El 19,3% és el percentatge que correspon a les 14.480 persones ateses sobre la població de 75.152 habitants l'1 de gener del 2017.
El pes dels serveis socials en el pressupost municipal no és el més alt dels darrers anys però se situa a la banda alta amb un 7,5%, superat pel 8% del 2013. És superior al 6,7% del 2012, el 6% del 2014, el 7,3% del 2015 i el 6,8% del 2016.
Un altre indicador és el nombre d'habitants que hi ha per treballador social, una xifra que dona una idea de l'abast de la feina que realitzen, perquè cada un d'ells dona resposta a les necessitats d'uns cinc mil manresans.
Amb alts i baixos poc significatius és una ràtio que des del 2012 es manté estable.
Molt significativa és la xifra del temps mitjà d'espera dels usuaris, que l'any passat va ser de 7 dies, quan el 2015 era d'un mes. El temps d'espera mitjà es va reduir a només 3 dies el 2016.
L'explicació d'una variació tan important és que el gener del 2016 es van estrenar canvis en el sistema de primera acollida per reduir el temps d'espera de la primera atenció i fer un triatge ràpid de les necessitats per agilitar la resposta a donar.
Si fins a aquell moment els casos urgents s'atenien al moment i per a la resta es programava una visita, la modificació va fer que les urgències es continuessin atenent al moment, però s'afegia un triatge per garantir que s'atenguessin primer els casos més delicats.
