Fins al principi del segle XX les classes benestants van ocupar les cases dels carrers Sobrerroca, plaça Major, Sant Miquel, Plana de l'Om i Born. Amb la construcció de l'eixample a partir de la segona meitat del segle XIX es va produir un canvi residencial.
El primer tram del passeig de Pere III i voltants, obert al principi dels noranta, es va convertir en l'espai on la burgesia manresana, formada per industrials, hisendats, terratinents o rendistes, va encarregar a arquitectes manresans forans perquè construïssin les seves cases-palau. I els arquitectes Ignasi Oms i Ponsa, Alexandre Soler March, Bernat Pejoan Sanmartí, Josep Firmat Serramalera, Josep Danés i Torres van projectar cases d'estil modernista, neogòtiques, noucentistes o eclèctiques.
El poder econòmic d'aquesta nova classe social emergent va fer que els nous edificis que es construïen destaquessin pel seu volum (cases de tres i quatre plantes amb més de deu metres de façana); l'ús de diferents materials (pedra, marbre, vidre, vidre emplomat, ferro forjat, ceràmica, fusta, entre altres); elements decoratius amb ornamentacions florals, esgrafiats geomètrics o de flors, relleus escultòrics, capitells, etc.; obertures amb balconades, balcons i finestres i torres; grans entrades amb porta de ferro forjat treballat amb escala noble de marbre fins al primer pis i altres materials a partir del segon.
Les cases Lluvià, Torra, Devant, Padró, Sitges, Gabernet-Espanyol, Casal Regionalista, Puig i Font, Padró Domènech, Saló Alhambra, Café Mundial i, sobretot, el Casino són un exemple de la imatge del poder econòmic de la nova classe dominant.
