El 2011 Fòrum, l'empresa municipal d'habitatge de Manresa, va arribar a acumular un deute de 23 milions d'euros. La crisi del totxo i tot el que va comportar, com la desaparició de les ajudes públiques de la Generalitat i de l'Estat, amanit amb la megaoperació -dos blocs de pisos i un aparcament subterrani- engegada el 2008 a les Escodines amb una inversió total de 21 milions d'euros, van portar l'empresa directament a l'UCI. Deu anys després, Regió7 ha volgut parlar d'aquell moment i de la situació actual amb el seu gerent, Francesc Carné, i amb Joan Calmet, regidor d'Habitatge.

Com demostren els gràfics, per sortir de l'atzucac, que va deixar l'empresa seriosament tocada, es va haver de prendre mesures dràstiques, com reduir a zero les inversions, passant d'un pressupost de prop de 20 milions d'euros el 2010 a un que no arriba als dos els darrers tres anys i que està dedicat exclusivament a la gestió del parc públic d'habitatge, a la de l'aparcament, a la dels ajuts al pagament del lloguer de la Generalitat i a l'estructura social de Fòrum (personal, seu, proveïdors...).

Pel camí van passar moltes altres coses. Remuntar l'empresa, que ara encara arrossega un deute de 16 milions d'euros, va representar reduir el personal de 21 a 13 treballadors i renunciar a actuacions com el bloc de pisos previst al sector Concòrdia, per a la qual ja no es va ni demanar llicència. A més a més, forçat per la situació del mercat, i aquí és on Fòrum es va picar més els dits, no es va poder vendre cap dels 108 pisos de l'operació Escodines.

«Un risc»

Carné explica que «el primer pla de viabilitat que s'havia formulat, que havia fet Josep Armengol [el seu predecessor], plantejava fer 50 habitatges de venda dels 108. Això era amb caràcter previ a començar les obres. Quan jo vaig arribar a la gerència i vaig tenir reunions amb Àngels Mas [aleshores regidora d'Urbanisme] i Josep Camprubí [aleshores alcalde] per redefinir una mica aquest pla, ja es feia evident que al mercat hi havia un punt d'inflexió i que, a més a més, estàvem parlant d'una inversió total de 21 milions d'euros i això per a Fòrum ja s'endevinava que era un risc».

Després d'aquelles reunions «arrenquem l'obra pensant que només vendríem 13 pisos». Però encara va empitjorar. «Ens situem al 2008, i durant els dos-tres anys que es podia preveure d'obra canvien moltes coses. El que abans era habitual, que acabaves i al cap d'un any ja havies cobrat de la Generalitat, es va convertir en una situació segons la qual havien passat dos anys i mig i la Generalitat encara no havia proveït cap partida per fer-te un document dient-te que cobraràs. Si només hagués fallat això, els habitatges s'haurien venut...».

No va poder ser. Ni 50, ni 13. Cap. Fins i tot es va plantenjar la possibilitat de reduir l'aparcament. «Igual que es va plantejar fer menys habitatges de venda, es va plantejar fer els edificis per fases i, en lloc de fer tres plantes de pàrquing, fer-ne una per donar servei als residents i prou, però es va prendre la decisió més política de tirar-ho endavant.

Calmet remarca que «hi pots veure la part negativa i la positiva». La negativa, que la inversió i, per tant, el deute, haurien estat molt menors. La positiva, «que ara tens un pàrquing [Centre Històric] que el tenim ple. Potser no era tan mala decisió», apunta el regidor.

«Som en un pou»

Calmet descriu la situació a partir del 2011, «que és el moment que [CDC] entrem al Govern. Estàvem empantanegats amb tota l'operació Escodines. S'havia d'acabar sí o sí i s'havia de posar al mercat, entre altres coses, perquè estàvem parlant de 108 pisos. La decisió política, entenc que encertada, va ser: acabem-ho. Hi havia una certa previsió de posar-ne a la venda, però el mercat ja no estava per comprar i, per tant, vam desistir-hi i ho vam posar tot a lloguer social, i la decisió següent que es pren en aquest moment és una reestructuració, tant pel que fa a empresa, i això vol dir personal, com un pla econòmic financer per dir: som en un pou, no podem tancar, ni podem carregar el mort a l'Ajuntament. És un pla que l'estem complint escrupulosament».Tres anys seguits amb guanys

A final d'aquest any, Forum deurà 16 dels 23 milions d'euros que va acumular, informa Carné, que, de fet, rebaixa aquesta xifra a 13 per un tema del tipus d'interès. «Com que està tan baix, quan ens giren el rebut d'aquests préstecs d'HPO [Habitatge de Protecció Oficla] resulta que no paguem interessos sinó que ens en paguen».

Dins d'aquest deute, repassa, «hi ha un solar de la Concòrdia, el Tossal dels Cigalons, el de l'Abacus i, si anessim a comptar habitatge, segurament que dels 13 milions, 10 ho són». Recorda que Forum té 221 pisos. «Estem dient que, de mitjana, deurà 45.000 euros per habitatge, que és molt raonable». I afegeix, alhora, que «en el moment que vam reestructurar el deute, el 2015 vam arribar a un cert equilibri i ara ja fa dos anys que tenim guanys acumulats. El 2016 estem parlant de 438.000 euros; el 2017, de 478.000 i aquest any també serà positiu».

Calmet s'afegeix al missatge optimista del gerent de Forum. «En el balanç comptable, com que tenim deutes però també tenim patrimoni, per això surt bé».

L'any vinent serà el darrer que l'Ajuntament ajudarà l'empresa amb un «baló d'oxigen» de 500.000 euros

A partir del 2020 Fòrum viurà la primera gran prova de foc. Serà el primer any en què ja no rebrà el «baló d'oxigen» de 500.000 euros anuals que li aporta l'Ajuntament, com ho defineix el regidor Joan Calmet. Aquesta aportació, juntament amb el refinançament del deute als bancs, és el que ha tret l'empresa municipal de l'UCI.

Calmet es mostra optimista i vaticina que «l'any 2021 ens situarem en el mateix nivell d'endeutament de l'any 2009, abans de començar aquesta inversió tan potent, però ja amb 108 pisos de propietat i funcionant. És diferent», assenyala.

El pla econòmic i financer ha passat, per una banda, per «anar als bancs i dir que tot el que teníem a curt termini s'ha de passar a llarg termini». Per altra banda, «com que bona part de la problemàtica de Forum consistia que havia comprat molt patrimoni, l'Ajuntament li compra actius durant cinc anys per valor de 500.000 euros». L'any vinent serà el darrer. Calmet recorda, però, que «la devolució del deute als bancs continua; per tant, en aquests moments comencem a fer bossa. Hem de fer diners perquè, quan ens arribi el 2020, quan ja no tinguem aquest topatge que ens ve de l'Ajuntament, tinguem prou caixa per tirar endavant». Diu, per tant, que encara no és el moment «de fer més inversió, social o en totxo».