Sara del Barrio Heredero va deixar escrit en el seu testament que quan morís 31.000 euros serien per a la residència municipal Catalunya, de l'Ajuntament de Manresa. No era el seu primer gest altruista.

Va passar els darrers anys escrivint-se amb Denis, un condemnat a mort empresonat a Texas des del 1997. Del Barrio va morir l'any passat als 99 anys, però la seva història és ben viva.

El 13 d'abril passat, l'alcalde Valentí Junyent va acceptar l'herència davant de notari i els 31.066 euros van ser ingressats a l'hisenda municipal. Donat que aquests diners tenen un destí finalista, la residència municipal Catalunya, i aquesta ha deixar de funcionar com a tal perquè l'Ajuntament ha concertat el servei amb la residència Sant Andreu, el que s'ha fet ha estat consignar els diners a la partida de residències i així donar continuïtat a l'objectiu de despesa.

En el darrer ple municipal, el regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, va explicar, a petició del cap de files socialista, Felip González, que es consignaria l'import d'aquesta herència com a major ingrés al pressupost municipal amb el concepte de Residències Municipals. Això vol dir, segons va explicar Sala, que «els serveis socials disposaran per al tema de residències de 31.066 euros més». La partida queda reforçada i d'aquí a final d'any es veurà quina utilització es fa d'aquests diners.

El funeral de Sara del Barrio va tenir lloc el dia 10 de febrer del 2017, a les 4 de la tarda, al convent de les germanes caputxines.

33 anys en una fàbrica tèxtil

Sara del Barrio va néixer a Turégano, a Segòvia, un dia que nevava. Va viure la guerra civil al front de Madrid. Treballava en una fàbrica d'armes i vivia amb uns oncles. Pensava que moriria. Però no va ser així i va arribar a Manresa l'any 1939. Va treballar 33 anys en una fàbrica tèxtil que hi havia on ara hi ha el Pujolet, fins que va tancar. Va perdre l'únic fill al cap de cinc hores de néixer, i el seu espòs, Faustino, va morir tres dècades abans que ella.

Sense família, va anar a viure a la residència Catalunya. El 2014 va començar a escriure's amb Denis, a la presó de Livingston, a Texas, gràcies a la Comunitat de sant Egidi i les campanyes que du a terme perquè els presos als corredors de la mort rebin correspondència. «La meva dolça Sara», així començaven les cartes que li escrivia en Denis a aquesta dona que després de morir continua projectant la seva bondat.