Najia Dalili va arribar a l'Estat espanyol l'any 1999 del Marroc amb la seva parella. «Tots dos vam trobar feina aleshores», explicava. Però la crisi econòmica va afectar la vida de moltes persones. «Teníem una hipoteca amb el meu exmarit que no vam poder seguir pagant», declarava Dalili. Tots dos s'havien quedat sense feina i el que tenien ho gastaven en menjar. «Ens va arribar una ordre de desnonament de casa nostra. No trobàvem ajuda», apuntava Dalili.
Després de picar a totes les portes, i pocs dies abans que els fessin fora de casa, van anar a parlar amb la PAHC. Feia poc temps que s'havia ocupat el bloc 3, propietat de la SAREB. «Dos dies abans d'acabar al carrer ens van ajudar a fer el trasllat», recordava Dalili. «Vaig estar molt contenta perquè per fi vam tenir un lloc on dormir», afegia. Tres anys i mig després continua vivint al mateix pis amb el seu fill.
«Ara tinc 50 anys i no hi ha feina», deia Dalili, «com que sóc marroquina també és més difícil. Tinc els papers però la gent només mira la meva cara», afegia.
«Encara visc amb por. Ens estan espantant», reiterava. Alguna vegada han estat a punt de tallar-los la llum. «En aquest bloc hi viuen molts nens i nenes i alguns necessiten electricitat perquè estan malalts», destacava. «M'agradaria poder arribar a un acord de lloguer social per continuar vivint aquí», assegurava.
