Àngels Santolària, regidora d'Acció Social i Cooperació de Manresa, parla del paper de l'Ajuntament i els serveis socials de la ciutat davant els casos de desnonament.

Com arriba el cas d'una família desnonada a Serveis Socials?

Ho sabem o bé a partir de la mateixa persona, que ve a demanar ajuda, o també perquè ens ho comunica el jutjat.

Quines accions es duen a terme per impedir el desnonament?

Primer sempre es lluita per mantenir l'habitatge. S'estudia el deute que té aquella persona, es busca com pagar-lo...

I si no és possible?

Elaborem l'informe de vulnerabilitat perquè la persona pugui accedir a la Mesa d'Emergència Social de l'Agència Catalana de l'Habitatge, competència de la Generalitat de Catalunya, perquè se'ls assigni un pis de lloguer social. Aquest, però, és l'últim recurs que hi ha. El procés pot ser que duri uns mesos.

Què passa mentrestant?

Intentem aturar-ho des dels jutjats d'acord amb l'informe de vulnerabilitat de cada família. Si s'acaba fent el desnonament, busquem recursos fins que tenen un pis que assigna la Mesa d'Emergència.

L'Ajuntament de Manresa té alternatives d'habitatge?

El consistori té els seus propis pisos, com serien els de Fòrum o de masoveria urbana inclosos en el Pla Local d'Habitatge. Per assignar-los s'estudien les urgències de cada família i les característiques dels pisos. A mesura que estan disponibles s'omplen. En tenim més de 200 i ara són tots plens.

Com afecta l'accés al lloguer social el fet de no tenir papers?

La dificultat per a les persones migrants sense papers va més enllà de l'habitatge: el problema és la seva regularització. No només no poden accedir a pisos de lloguer, sinó que tampoc poden treballar? No tenen dret a les ajudes de l'administració. Tot i així, nosaltres atenem persones independentment de la seva problemàtica. Les acompanyem tant com podem.

Què és el que fa que les persones se'n vagin a demanar ajuda a la PAHC?

Són dos nivells diferents, no excloents. A la PAHC hi van a exposar el seu cas i a conèixer més opinions. Se senten més acompanyats. Hi ha gent en la mateixa situació i fan xarxa, que és molt important. Troben el seu suport a la plataforma.

Es negocia des de l'Ajuntament de Manresa amb les entitats bancàries propietàries dels blocs ocupats?

És l'Agència Catalana d'Habitatge qui negocia amb les entitats. En els casos en els quals no arriben a acords o que mai se n'ha arribat a parlar, però nosaltres sabem que la problemàtica existeix perquè han arribat ordres judicials, com passa amb els blocs ocupats de la PAHC, des de l'Ajuntament intentem parlar amb els bancs per arribar a un acord. Sovint, però, la resposta dels altres és que no. Per tant, la pressió que podem fer com a Ajuntament és poca cap a organismes tan grans.

Heu fet reunions en els casos dels blocs de la PAHC en risc de desnonament?

En aquests casos concrets vam parlar amb la SAREB, que van venir des de Madrid per fer reunions, però no vam aconseguir res. Alguns dels usuaris ens han explicat que han parlat amb l'interlocutor del banc, que els comenta que tard o d'hora arribaran a un acord de lloguer social, però nosaltres això no ho sabem. El màxim que podem fer quan sigui necessari és l'informe social de vulnerabilitat, que els obligaria per llei a donar-los una alternativa de lloguer social.