¿Què feien 30 monges caputxines ahir a les 5 de la tarda davant del número 9 del carrer de les Escodines de Manresa fent fotos?

Doncs, ahir, 31 de juliol, feia 82 anys que Josefa Noguera Manubens, filla de les Escodines (1870-1936) i caputxina de la Mare del Diví Pastor, va morir assassinada durant la Guerra Civil quan intentava tornar a Manresa del convent on viva, a Premià de Mar. Ara, la seva història ha sortit a la llum.

El pròxim 10 de novembre Josefa Noguera, que en vestir els hàbits va prendre el nom de Maria Auxili Noguera, serà la primera monja beatificada de Manresa juntament amb 16 víctimes màrtirs de les ràtzies anticatòliques de la guerra. L'acte tindrà lloc a la Sagrada Família de Barcelona i ja hi ha més de 1.500 persones inscrites.

Durant la visita, les trenta germanes caputxines de la Mare del Diví Pastor, moltes d'elles vingudes d'arreu del món, principalment de Sud-amèrica i del Carib, van conèixer els orígens de Noguera, concretament la casa on va néixer, al carrer de les Escodines, així com llocs emblemàtics de la ciutat, com la Cova de Sant Ignasi i la Seu. Carme Brunsó, mare superiora de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor, destacava que «la beatificació és el reconeixement a una vida de santedat».

El títol pòstum de beata se li atorga a la caputxina manresana per ser màrtir de la guerra. Per a la congregació on pertanyia, la Mare del Diví Pastor, la beatificació és un gran reconeixement. «Sentim goig, alegria, confiança en aquesta crida que hem sentit de Déu que ens fa donar la vida pels altres», afirmava Brunsó. I afegia que «una beatificació és transmetre a la societat que, més enllà d'aquest món material en el qual ens movem, hi ha alguna cosa interior que ens uneix a qui ens ha creat, Déu».

La investigació per conèixer els orígens de la beata ha durat més d'una dècada. «Al principi no teníem absolutament res, tot s'havia cremat durant la guerra», recordava la vicepostuladora del cas, Purificación Robredo, però ara, després que el Papa de Roma aprovés la causa, confessava la seva alegria per haver contribuït a treure a la llum la història.