Arran de les crítiques rebudes contra les gàbies situades en remolcs, l'Ajuntament va optar per aturar la captura ja fa nou mesos i va encarregar un cens i una anàlisi de la distribució de la població de coloms a la ciutat.

L'estudi, que ha anat a càrrec de l'empresa santpedorenca Phragmites i ha tingut un cost de 3.387,70 euros, ha conclòs que els mètodes utilitzats fins ara «han aconseguit estabilitzar el nombre d'aus a Manresa», detalla Josep Illa, responsable de l'informe.

De fet, segons el document, la xifra de coloms ha disminuït respecte a les dades que es tenien de l'últim cens, que es va fer el 2006, que situaven una població estimada d'entre 3.672 i 4.760 exemplars. Aquesta xifra s'ha calculat a partir del recompte visual que s'ha fet de les aus, en el qual se n'han comptabilitzat 1.360.

La dada s'ha multiplicat per un coeficient de detectabilitat d'entre el 2,7 i el 3,5 calculat a partir de les captures i recaptures, les lectures a distància d'ocells amb anelles de color i els recomptes puntuals abans i després d'establir un punt d'alimentació. Les xifres obtingudes estan una mica per sota de les del 2006, quan es van observar 1.490 coloms i es va estimar que n'hi havia un total de 5.215 al nucli urbà.

Segons Illa, la densitat actual és de 246 coloms observats per km2, mentre que el 2006 era de 331 i el 1995, de 293. Cal recordar, però, que aquestes xifres corresponen a la densitat observada. Si ens fixem en l'estimada, actualment se situaria entre 663 i 860 coloms/km2, notablement inferior a la del 2006, estimada en 1.159 coloms/km2.

«Amb aquest cens podem concloure que la xifra no ha augmentat els darrers anys, al contrari, i això és bo per a la ciutat», assegura, però afegeix que «l'estudi no s'ha fet per valorar la idoneïtat del mètode utilitzat, sinó la seva efectivitat».

Segons la regidora Rosich, «és clar que la població de coloms s'ha de controlar. Estem buscant-ne el màxim consens però és difícil acontentar tothom».