El bosc de les Marcetes ja mai més tornarà a ser el que era. Manresa s'ha oblidat d'aquest espai ubicat a Viladordis, a la perifèria de la ciutat, que durant molts anys va ser utilitzat per organitzar-hi aplecs, concerts i altres activitats multitudinàries. Ara, ni la família Altimiras, propietària de la finca -que sempre ha estat privada-, ni l'Ajuntament tenen cap voluntat de fer que aquest espai torni a ser freqüentat.
Allò que un dia va ser un punt de reunió de persones -com quan s'hi celebrava el festival Rock al Bosc, amb una mitjana de 2.000 assistents- és ara trepitjat només per alguns veïns de la zona, que hi van a passejar els gossos, i alguns matrimonis que molt de tant en tant encara s'animen a preparar la carmanyola i anar-hi a dinar. L'etapa daurada de les Marcetes ha quedat enrere.
Ignasi Altimiras, propietari del bosc, lamenta l'estat de degradació de l'espai, provocat «per l'incivisme de la gent» que s'hi va amuntegar durant molts anys. Trencaven les branques de les alzines per fer foc a les barbacoes, llençaven brossa per tot arreu, utilitzaven l'aigua de la font per rentar els cotxes, aparcaven a tot arreu i impedien l'entrada dels veïns a casa seva, i feien malbé els camps de conreu que hi havia a tocar del bosc, explica.
Ara, un altre problema que tenen és amb els gossos. Les Marcetes és un vedat de caça i molta gent, no coneixedora del risc que això suposa, hi passeja sense dur els animals lligats. També n'hi ha que, segons Altimiras, «venen a entrenar els seus gossos a caçar, però sense pagar ni un duro». Altimiras i un grup de socis paguen per poder caçar, quan és època, els conills, perdius o fins i tot algun senglar que hi ha a la finca, però «sovint ens hem d'enfrontar a la gent que no respecta que això sigui una àrea privada», afirma.
Alzinar protegit
El mal ús del bosc provocat per la massificació de visitants va comportar que el 2004 l'Ajuntament i els propietaris no renovessin el conveni -signat per deu anys amb el pare d'Altimiras- que havia convertit les Marcetes en un important espai lúdic per als manresans, a través del qual el consistori es comprometia a tenir-ne cura. Fins al 2006 s'hi va restringir la celebració d'actes massius i aquell mateix any es va tancar completament l'accés al bosc. L'objectiu era actuar per regenerar les alzines centenàries que corrien el risc de desaparèixer a causa de l'excés de visitants i per catalogar l'espai com a protegit.
Durant quatre anys va estar tancat i no hi podia accedir ningú, fet que va permetre aturar el deteriorament de l'alzinar, malgrat que de les replantacions que es van fer d'alzines noves actualment només en sobreviuen dues. D'ençà que es va tornar a obrir el bosc al públic, l'octubre del 2010, i només per a qui hi accedia a peu, el nombre de visitants s'ha reduït dràsticament. «Com a màxim passen per aquí unes deu persones la setmana», detalla Altimiras. Ara bé, la vegetació s'ha recuperat, han nascut de forma natural noves alzines i també alguns pins.
«Deixar-lo com al principi»
El propietari recorda que, un cop recuperat l'alzinar, l'Ajuntament va retirar alguns dels elements que havia col·locat durant els anys d'esplendor de l'espai, com ara algunes taules i bancs i les barbacoes, i va tallar l'aigua de la font. «Però no va deixar el bosc com estava en un principi, i mira que vam insistir-hi», assegura. Passejant pel lloc es pot observar que no li falta raó, i que encara hi ha molts elements col·locats de forma artificial que no s'han retirat.
El ciment que fixava les taules i els bancs a terra o les fustes que es van col·locar envoltant la soca de les alzines més velles en són un exemple. «Mira si ho van fer malament que van reutilitzar les vies del tren sense saber que estaven tractades amb productes contaminants per al sòl», apunta Altimiras. I allà segueixen. També lamenta l'acumulació d'herba que ha crescut perquè l'Ajuntament va llaurar la terra, diu. «Els boscos no s'han llaurat mai. Els responsables d'aquelles actuacions no hi entenien gaire», sentencia.
