És un matí de diumenge, un matí de diumenge qualsevol però d'estiu, en ple agost. Són quarts de 10 del matí i els incansables voluntaris de l'Aixopluc van amunt i avall, sense parar. Ara reben les famílies que venen a passejar gossos, ara netegen les desenes de gàbies que formen la instal·lació, ara preparen biberons per als gats recollits pràcticament acabats de néixer, ara reparteixen el pinso dels gossos, ara curen els animals que han arribat ferits.

La Rafaela, el Romà, l'Encarna i el Bernat no descansen ni a l'agost. Són alguns dels voluntaris més veterans de la protectora d'animals de Manresa. I avui no s'atrapen la feina. «No podré estar gaire per vosaltres perquè m'acaba de trucar la policia que han caigut dos gats i s'han de recollir. Estaran ferits. A més, tinc uns cadells al cotxe que acabo de portar i els hem de col·locar. Avui estem desbordats», ens explica atribolada Rafaela González, la presidenta de l'entitat.

Entre trucada i trucada ens porta cap al maleter del seu cotxe, d'on amb l'ajuda de Romà Medina, que fa 25 anys que és voluntari, treu cinc cadells de gos. Preciosos i força grans, però de només tres setmanes d'edat. Els entren cap a dins i els deixen en un espai que acaben d'habilitar per a ells, la zona on hi ha la banyera, on han posat una manta i retalls de paper al terra perquè puguin fer-hi les necessitats. «Un home els va portar dins d'una bossa de plàstic del Carrefour, acabats de néixer, i ens va dir que o ens els quedàvem o els llençava al riu. Així mateix», relata González.

La presidenta insisteix en la necessitat de conscienciar la població per no abandonar animals, un fet que sobretot s'incrementa ara a l'estiu, però alerta que cal incidir en un pas previ per solucionar la situació: «Si tothom esterilitzés el seu animal, això no passaria. Sempre hi haurà qui es cansarà del gos o del gat que té a casa i l'abandonarà, però si com a mínim poguéssim evitar que criïn... Ja seria molt».

Actualment l'Aixopluc, a Can Poc Oli, acull una setantena de gossos i més de 400 gats. Els felins, molt dominants, aprenen a conviure pacíficament aquí amb la resta d'exemplars de la seva espècie. Quin remei, amb prou feines hi ha espai per a tots. Encarna Fernández, voluntària, els visita cada dia menys els dissabtes des de fa tres anys.

Quant als gossos, la majoria viuen en una gàbia individual. A l'entrada de la protectora hi ha els més tranquils i en un segon nivell, un pèl més apartats, els més conflictius. Es posen nerviosos quan s'hi acosta algú. «Em va costar molt entrar a la gàbia de l'Odín perquè em volia atacar, tenia por. Després d'anar-li donant premis i demostrar-li que no li faria cap mal, me'l vaig anar guanyant», explica Bernat Pinya, un altre voluntari. És l'encarregat de netejar les gàbies. Ara entra tan tranquil a la gàbia on viu l'Odín, que el rep amb una pilota de tennis a la boca i amb ganes de jugar.

A banda de la vintena de voluntaris més compromesos, hi ha les persones que venen el cap de setmana a passejar els gossos. Ara a l'agost són moltes menys que durant la resta de l'any, però hi ha dies que superen la trentena. És gràcies a la seva bona acció que un matí qualsevol a la protectora pot esdevenir un matí especial.