El 1867 s'havia fundat el Casino del Comercio, que va tenir el seu primer local social en unes sales del casal dels comtes de Fonollar, al carrer d'Amigant, i després es va traslladar en un local del Teatre Conservatori. A primers del segle XX aquesta era l'entitat de més categoria de la ciutat i en formaven part la majoria d'industrials, hisendats o terratinents. El 18 d'abril de 1906 en una assemblea es va decidir unir-se amb el Fomento de Manresa i fer una nova entitat amb un capital social de 250.000 pessetes en accions de 250 pessetes.
La primera junta que es va formar va començar la seva activitat buscant terrenys per edificar una nova seu social. I els terrenys es van buscar al vial que donava més prestigi a la ciutat, el passeig de Pere III i des d'aleshores s'hi havien edificat un conjunt d'edificis d'oci com l'Alhambra, el teatre Principal i el Cabañal, a part de teatres desmuntables, a la vegada que es començaven a edificar algunes cases senyorials com la casa Devant, Puig i Font i Gabernet-Español, entre altres.
La major part d'aquests terrenys al voltant del torrent de Predicadors eren propietat d'Ildefons Casanovas de Prat San Julià, hisendat i veí de Barcelona que l'any 1878 va demanar a l'Ajuntament que li definís l'alineació dels camins per poder començar a edificar.
El 16 de maig del mateix any la junta del Casino de Manresa va comprar uns terrenys d'uns 150.000 pams aproximadament en un solar anomenat «el Jardí» i de malnom «el Criadero» i que servia de viver de plantes per renovar els arbres del passeig o d'altres zones de la ciutat.
Els diaris del dia deien que «se tracta ja d'impulsar les obres d'aquell grandiós edifici pera dotar a nostra ciutat de un lloc d'esbarjo y reunió de totes les classes socials, lo que se conseguira ab la construcció del gran Casino de Manresa (...) facilitant les relacions i freqüència de totes les classe socials». (Pla de Bages, 15/5/1906).
El Ple Municipal del 20 d'agost del 1906 va aprovar la instància de Valentí Prat, president del Casino de Manresa, que sol·licitava permís per a la construcció de l'edifici del Passeig. Ja feia uns dies que s'havia exposat una maqueta de tot l'edifici en un local comercial del carrer del Born.
L'edifici estaria envoltat de jardins, constaria de planta baixa i pis principal i tindria les entrades per un extrem del solar del xamfrà del carrer de Casanovas -actualment carrer de l'Arquitecte Oms- i per l'altra el local que hi havia aleshores, la societat Casino del Comerç i la zona d'oci el Porvenir on al cap de vint anys es construiria el teatre Kursaal.
Les entrades amb portes per a vianants i carruatges donarien accés al jardí, des del qual, a través de dues escales, es pujaria a una terrassa situada davant de la façana principal i a dos metres del nivell del Passeig per marcar visualment la diferenciació social entre els socis del Casino i els manresans de peu pla.
L'edifici va ser projectat per l'arquitecte municipal Ignasi Oms i Ponsa i el va començar el 1906 i hi va treballar fins a la seva mort el 1914. Els constructors foren Cristóbal Botinas i Lluvià i Joan Tarrats i Comaposada, mestres d'obres de la majoria d'edificis d'Ignasi Oms.
Alguns dels elements del projecte no es van materialitzar, com els llanternons del coronament, els tres grups escultòrics de la façana situats als dos cossos laterals i al central; i altres relleus ornamentals, doncs es va simplificar la decoració.
Tot i això, la façana ens mostra la majoria de les característiques del modernisme català, amb profusió de finestrals geminats, arcs de moltes formes, pilastres amb capitells treballats, vidrieres policromades, ferro forjat, ceràmica vidriada entre altres.
Va ser inaugurat -però inacabat- per la Festa Major de Manresa del 1909. A l'any 1972 es va intentar enderrocar però gràcies a l'acció ciutadana es va poder salvar i a la dècada dels noranta es van fer obres de restauració i rehabilitació. Avui acull el Centre Cultural el Casino amb dues sales d'exposicions i sales de conferències i la biblioteca del mateix nom.
