Ampans té sobre la taula un important pla d'expansió per donar sortida a un centenar d'usuaris que ara viuen en espais no idonis i per acostar els seus serveis als municipis, i així facilitar la integració de les persones amb discapacitat. El director de l'entitat, Toni Espinal, explica amb més detall quina tendència adquiriran els serveis que ofereix l'entitat bagenca en els propers cinc anys.

Quin és l'objectiu d'aquesta descentralització ja iniciada?

L'handicap de les persones amb discapacitat és que històricament han estat excloses i actualment, en part, encara ho estan. La finca de Santa Maria de Comabella també està apartada dels nuclis de població i el que volem és que la gent s'integri.

Entre tots els projectes previstos, com ho fan per decidir quin cal resoldre abans?

Tenim dèficit de places en tots els àmbits. Menors que es fan grans, gent de 90 anys que necessita espais més adaptats... Hem de cobrir amb urgència unes cent places en totes les tipologies d'usuaris. El que passa és que hem d'anar adaptant els projectes en funció dels espais de què disposem primer.

Des de quan els falten places?

Ampans necessita nous equipaments constantment. Fa deu anys que no en tirem cap endavant i per anar bé hauríem de dur a terme un projecte assistencial diürn cada any, amb 20 places i amb una inversió mitjana d'un milió d'euros. Pensa que cada cinc anys surten uns 64 menors dels centres de menors i són places noves que necessitem.

Tots aquests projectes requereixen una gran inversió. Què ho permet?

No obrim negocis per fer-nos rics però sí per fer diners, perquè aquesta és l'única manera de donar feina a més gent. I la feina és la part central de la vida dels discapacitats. A més, és molt important mostrar al públic les capacitats dels discapacitats. Si fem noves residències, guanyem en economia d'escala. Nosaltres som els mateixos, el mateix personal, la mateixa estructura, però podem acollir més usuaris. Intentem que tots els negocis que fem siguin rendibles, però també busquem col·laboracions, donatius i altres vies addicionals, com les cessions o la comercialització del nostre programa informàtic.

Malgrat tot, són reticents a parlar de xifres. Per què?

A vegades sembla que la gent es queda l'accessori i no allò que és primordial. Ens fa por que només es parli dels diners que gastem i per això preferim parlar de com els gastem, que és a millorar la vida de les persones amb discapacitat. Ampans no té accionistes i, per tant, no reparteix beneficis. Tot el que sobra un cop pagades les despeses ho reinvertim.

Cada cop toquen més tecles.

Sí, ens hem diversificat i ja treballem en 13 sectors econòmics. En dos anys hem passat d'atendre 800 persones a 2.000. Però no ha estat per l'augment de gent amb discapacitat, sinó pels altres col·lectius: joves, discapacitats físics, gent amb exclusió social... Són perfils molt propers a nosaltres i ens és fàcil treballar-hi. Ampans va créixer gràcies al suport de la gent i ara no podem ser tan egoistes de dir que el nostre problema social acaba amb la gent que té discapacitat intel·lectual.

En què pensen a l'hora de dibuixar nous projectes?

El que més preocupa els pares de discapacitats és on viurà el seu fill quan ells morin. És per això que hem de crear urgentment places diürnes i sobretot residencials. I fem una aposta pel territori buscant empreses i entitats aliades.