La bombolla immobiliària va anar fent créixer les xifres fins als 1.953 habitatges registrats el 2006. Des del 2001, la mitjana de llicències concedides era per construir uns mil habitatges a l'any. Si el 2006 es va tocar sostre, el terra van ser els 3 del 2013. Una altra dada que pot resultar aclaridora és que la xifra d'habitatges per als quals es demanava llicència a Manresa abans del boom immobiliari era d'uns tres-cents a l'any.

Si busquem l'origen de la caiguda en picat de l'activitat immobiliària cal situar-se en el 2007, quan es va sol·licitar llicència municipal per construir 934 habitatges.

Inicialment sembla que aquesta apreciació no seria encertada, ja que es tracta d'una xifra encara dintre dels paràmetres del boom immobiliari, però si s'observa amb més atenció veurem que aquell any la distribució de les peticions de llicències ja marcava una tendència: en els primers set mesos del 2007 es van demanar llicències per fer 726 habitatges i en els següents cinc mesos per a 208.

70 pisos en 7 anys

La tardor del 2007 va començar una davallada de la temperatura de l'activitat constructora a Manresa que ha arribat a congelar-la. Aquell va ser el punt d'inflexió, però en aquell moment les dades no permetien saber si es tractava d'una punxada puntual o marcava l'inici d'una nova situació. Va ser la segona opció, i la paràlisi del sector va ser de tal magnitud que encara dura.

En els darrers 7 anys s'ha concedit llicència a la capital del Bages per fer 70 habitatges, una mitjana de 10 a l'any en una ciutat de més de 75.000 habitants.

Una de les explicacions del fortíssim impacte de la punxada immobiliària a Manresa seria el fet que la ciutat té xifres rècord de pisos buits i, per tant, molt habitatge per omplir com a alternativa a les promocions de nova construcció.

Segons el cens de pisos buits elaborat per l'Ajuntament per fer un seguiment dels habitatges desocupats a la ciutat, el 2014 xifrava en 7.933 els immobles desocupats -el 21% del total-, 1.410 menys dels que assenyalava l'últim estudi de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), fet públic el 2013, que en quantificava 9.434.