Si es comparen els 22 habitatges per als quals l'Ajuntament de Manresa l'any passat amb els gairebé dos mil del 2006 queda clar que el totxo no viu precisament un dels seus millors moments a la ciutat. Però si es posa la xifra en el seu context la situació canvia.
A la ciutat es va demanar llicència l'any passat per construir el major nombre de pisos des del 2010, quan en van ser 51.
Entre un any i l'altre les xifres han estat inferiors: 6 habitatges el 2011, 15 el 2012, 3 el 2013, 8 el 2014, 10 el 2015 i 6 el 2016.
Si les xifres d'enguany són superiors es podria començar a marcar una tendència a l'alça pel que fa a l'habitatge nou que caldria observar amb atenció.
També resulta superior la xifra resultant de la suma del pressupost de les obres majors (ampliacions, reforma i rehabilitació i obra nova), que l'any passat va ser quantificada en 10,5 milions d'euros, molt per sobre dels 3,5 milions del 2016; els 8 milions del 2015; els 5,3 milions del 2014; i els 2,4 milions del 2013.
Els anys 2012 i 2011, el nombre d'habitatges per als quals es va demanar llicència va ser inferior al del 2017, però el pressupost del total de les intervencions va ser superior perquè hi va haver més ampliacions, reformes i rehabilitacions.
Les obres majors han passat de les 188 del 2006 a les 23 del 2015, amb una reducció del 88%.
Dintre de les obres majors, l'obra nova va tenir, lògicament, el seu punt de màxima expansió l'any 2006, amb 117 actuacions a la ciutat, i el moment de menys activitats van ser les 5 de l'any 2015.
Pel que fa a la reforma i rehabilitació, un altre cop és l'any 2016 quan es fan més intervencions, 61. Però al contrari del que passa amb el nombre de pisos per al qual es demana llicència, que cau en picat per la crisi, la davallada és menys accentuada.
En el cas de les ampliacions la màxima activitat aquest cop no és el 2006 sinó el 2008, amb 27 intervencions, i es registra una activitat que va ser superior abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, però ha tingut una caiguda, també, menys accentuada.
