El registre de dades dels serveis socials de Manresa reconeix l'existència de 903 persones, entre elles 415 menors, afectades pels processos de desnonament a la ciutat en el període comprès entre l'1 de gener i el 30 de juny del 2018. Els casos representaven 285 expedients, dels quals 62 havien entrat nous el 2018, mentre que la resta s'arrossegaven de l'any anterior.

El fet de tenir gairebé un miler de ciutadans immersos en processos judicials que poden acabar fent-los perdre el seu sostre, dona idea de l'impacte de la crisi econòmica més d'una dècada després de la punxada de la bombolla immobiliària.

No totes les persones que es van trobar afectades el primer mig any del 2018 per situacions de desnonament en què intervenen els serveis socials encara tenen l'expedient obert. En alguns casos s'ha executat l'ordre judicial de desnonament durant aquests primers mesos, mentre que en d'altres s'han trobat solucions alternatives per evitar que es quedessin sense casa.

Això ha estat possible per la intervenció del personal dels serveis municipals que quan els arriba un procés de desnonament posen en marxa la maquinària per frenar-lo.

En primera instància, les mesures que es duen a terme per evitar els desnonaments són «buscar opcions perquè les persones puguin pagar el deute i mantenir el seu habitatge», apuntava Àngels Santolària, regidora d'Acció Social i Cooperació de Manresa, així com «intentar endarrerir l'ordre als jutjats mentre es busquen llars alternatives, entre d'altres», afegia.

Finalment, com a última opció, i si la persona compleix els requisits, pot entrar a formar part de la Mesa d'Emergència Social de l'Agència Catalana de l'Habitatge, de la Generalitat de Catalunya, perquè se li assigni un pis de lloguer social; un procés, però, que pot tardar mesos.

Increment al llarg dels anys

La problemàtica en matèria d'habitatge no ha parat de créixer en els últims d'anys. Arran dels efectes de la bombolla immobiliària, el 2012 va néixer la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (HipotecaPAHC per ajudar les persones afectades per ordres de desnonament.

L'activista de la PAHC Berni Sorinas recalcava que les persones que s'adreçaven a la plataforma el 2012 «era per ordres de desnonament d'hipoteca, mentre que, ara, la majoria són per impagament de lloguer». Una tendència a l'alça a Catalunya en els últims anys.

Cada setmana, una vuitantena de persones de la PAHC es reuneixen en assemblea per tractar possibles casos de desnonament. «Setmanalment arriba una mitjana de 5 nous casos i se'n tracten uns 25», deia l'activista. Persones que fa anys havien estat desnonades per no poder pagar la hipoteca de la que havia sigut la seva llar, ara també es troben en risc de desnonament per no poder continuar pagant el lloguer del seu pis.

L'Ajuntament de Manresa disposa de més de 200 pisos de propietat municipal per atendre les famílies necessitades en situacions d'emergència. Els van omplint a mesura que la gent marxa o en tenen de nous. La regidora d'Acció Social i Cooperació explicava que atenen els casos per «urgència i equitat» per tal de ser el «màxim de justos» en les assignacions de pisos que es fan.