El teatre Conservatori es va edificar a la segona meitat del segle XIX en el pati del claustre del convent dels dominics. Des del segle XIV en aquest espai hi havia el convent dels Predicadors (dominics) i l'església de Sant Pere Màrtir.

El convent va ser expropiar per l'estat durant la Desamortització del 1835, quan es van expropiar algunes propietats de l'Església que van passar a ser considerades «béns nacionals».

A Manresa, tots els edificis conventuals expropiats, a excepció del dels jesuïtes, van passar immediatament a utilitzar-se per a fins militars, ja que s'estava en plena primera guerra Carlina i Manresa era una posició liberal avançada davant de la zona del nord, que era carlina. Gràcies a aquest fet la tropa va poder allotjar-se en aquests grans espais conventuals i no en cases particulars com era costum fins aleshores.

Un cop acabada la primera guerra Carlina i d'acord amb el decret de desamortització, l'Ajuntament va demanar a l'estat que li fos cedit tot l'edifici de Sant Domènec amb la intenció de destinar-lo «a escuela pública y otros objectos de utilidad comuna».

Des de l'any 1861 l'Ajuntament havia projectat construir un teatre al solar del claustre de Sant Domènec que s'estava habilitant com a escola després de la marxa dels militats: «Y atendiendo a que tambien esta ciudad carece de una casa teatro como le corresponde se proyecta asismismo la construcción de uno en el local que resta en la pared de la nueva calle opuesta al ex-convento de Santo Domingo a cuyos fines se promueban en su caso los expedientes necesarios para llevar a efecto tan útil y necesaria mejora».

El teatre, segons l'Ajuntament, s'havia de dedicar als gèneres dramàtic i líric, a la vegada que es reservava l'opció de fer reunions no polítiques a la sala principal del nou teatre al llarg de l'any i balls els dies de la festa major.

El 1870 l'Ajuntament va demanar autorització al Govern Civil per construir un Conservatori amb càtedres de declamació, música i cant i al costat un teatre en l'edifici de l'exconvent dels dominics, i al cap de dos anys es va rebre l'autorització.

El teatre va ser obra de l'arquitecte Josep Torres Argullol amb decoració d'Andreu Molleví. L'arquitecte sallentí Josep Torres Argullol (1850-1909) va projectar l'església de Valldaura (1877), l'església de la colònia Pons de Puig-reig i la parroquial de Sallent, a més d'una nova façana de la Seu que no es va realitzar.

Per la seva banda, Andreu Molleví Molins (1865-1915) era pintor i escenògraf i fou un dels artistes de més renom a la Manresa de la seva època, i oncle dels germans Mestres Cabanes.

Era un teatre que seguia el model italià, denominat sala alla italiana, que és característic de la tipologia de teatre burgès. Està format per una platea, amb una planta en forma de ferradura i quatre pisos -en l'estructura original, tres-, de llotges els dos primers, i amb una caixa escènica que ocupa l'antiga ala nord del claustre. Tot el teatre -excepte l'escenari- ocupa l'espai interior del claustre, el que en deien la «lluna del claustre».

L'entrada original donava al Passeig, espai símbol de la burgesia industrial, i el teatre era un dels màxims elements d'aquesta nova classe social que tenia el poder. Per això el teatre és al costat del Passeig i l'entrada es feia pel Passeig, per veure i, sobretot, ser vist. La façana d'estil neoclàssic era concebuda com a teló de fons del Passeig i remarca un espai d'oci de la nova classe social, la burgesia industrial, que construirà les seves cases senyorials al llarg d'aquest eix central de la nova ciutat.

A l'entrada s'anava cap al costat esquerre i, mitjançant una escalinata, s'accedia a les llotges; no era una escala simètrica perquè el poc espai de la dreta està ocupat pels vestidors dels artistes i això no permetia mantenir aquesta simetria.

Les obres van començar el 1877. L'obra de fusteria, motllures i ornamentació fou feta per l'empresa La Maquinària Agrícola de Fills i Germà de Bernat Alcañiz, fundada el 1852, que tenia els tallers al final del carrer del Bruc, a prop del passeig del Riu.

La nit del 9 de novembre de l'any 1878 es va inaugurar el teatre Conservatori de Manresa amb la representació d' Un drama nuevo, de Joaquín Estevánez (pseudònim de Manuel Tamayo i Baus), i la comèdia La novia del general, a càrrec de la companyia castellana d'Adelardo Rodríguez. També va actuar l'orquestra dirigida pel mestre Vallès i es van recitar poemes al·lusius a l'acte.