La societat industrial tenia els seus espais de lleure i oci. Un d'aquests espais eren els teatres, que podien ser efímers (es muntaven en començar l'estiu i es desmuntaven en començar la tardor) o permanents.
D'aquests últims cal destacar la Casa Vallès. El desembre del 1847 Marià Vallès, procurador dels tribunals i hisendat local, va comprar un edifici ruïnós a l'Ajuntament per reedificar-lo, al xamfrà dels carrers Na Bastardes i de les Piques i amb entrada per la placeta anomenada abans del Pes Vell de la Farina.
El 1860 s'hi va obrir un teatre amb capacitat per a sis-centes persones. A la planta principal hi havia la platea; al primer pis, una llotja de nou compartiments i un saló de descans; i al segon pis, el galliner i el cafè amb entrada pel jardí sota arcades amb jardins i estàtues de marbre. Més endavant el teatre va canviar el nom pel d'Euterpe, musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta, tot i que el teatre també havia tingut altres noms com Teatre Breton, Salon Calau, Las Dos Bellezas, o Teatro de Casa Vallés.
Un altre teatre es va obrir al carrer Na Bastardes. L'any 1853 el Casino de Manresa es va traslladar a una nova seu construïda en un jardí del carrer de Na Bastardes i que era un saló de ball i centre de reunió de les famílies notables de Manresa.
El 21 de maig del 1876 es va inaugurar el teatre Novedades, aixecat al jardí del cafè del carrer de Na Bastardes i que va funcionar, també, com a teatre de varietats. Un altre teatre va ser El Buen Retiro, al carrer Llussà, que només funcionava a l'estiu en el solar on anys més tard s'edificaria l'Anònima.
