Les persones que afirmen que la crisi està superada només cal que consultin les dades de Fòrum, l'empresa municipal d'habitatge de Manresa, referents als ajuts que gestiona per a les famílies que viuen en un pis de lloguer. Des del 2008 hi ha hagut una clara tendència a l'alça de les que demanen un d'aquests ajuts per pagar el seu lloguer privat i, el que encara és més preocupant, de les que en demanen per pagar el lloguer d'un habitatge públic i, per tant, més assequible, ja sigui propietat de l'Ajuntament o de Fòrum.

En el cas concret de la quantitat de llars privades que poden pagar el lloguer gràcies a l'ajuda pública que reben i que gestiona Fòrum, Francesc Carné, gerent de l'empresa municipal, informa que, «més o menys unes 1.500 llars d'habitatge privat tenen un lloguer assequible gràcies a aquests ajuts. No paguen els 6 euros per m2 sinó que n'acaben pagant 3». El regidor d'Habitatge, Joan Calmet, posa èmfasi en el fet que gestionar aquestes ajudes «suposa una feinada bestial» per part de l'empresa per evitar possibles fraus o bé cometre injustícies.

Pal de paller de moltes famílies

Carné comenta que «l'ajut al lloguer és un recurs que posa la Generalitat per mitjà d'un pla estatal de la vivenda». Fa notar que, «tot i que aquest pla s'ha modificat els darrers anys, la part dels ajuts al lloguer la van mantenir, i fins i tot la van incrementar una mica, perquè van veure que era el pal de paller de moltes famílies». Al seu entendre, «la virtut de tenir una oficina local d'habitatge com Fòrum per tramitar aquests ajuts facilita molt que moltes d'aquestes famílies el puguin acabar percebent».

Tal com mostra el gràfic adjunt, la tendència a l'alça és evident. «Només hi va haver dos anys [el 2011 i 2012] que aquests ajuts al lloguer es van convocar per confirmar els qui ja els percebien, però que no donaven veu a nous perceptors; però, si salvem això, ja es veu la tendència a l'alça».

Del 43 al 67 % en nou anys

Això, pel que fa als ajuts al lloguer privat. En el cas del lloguer públic, és a dir, dels contractes vigents d'habitatges propietat de l'Ajuntament o de Fòrum, l'evolució a l'alça també és destacada. «Estaríem parlant que el 2008 el 43 % d'aquests habitatges rebia l'ajut al lloguer, i que el darrer any [sencer del qual es disposen dades, el 2017] ens hem situat en el 67 %». Per a Carné, tot plegat són dades significatives que la situació, malgrat que ha millorat en molts aspectes, encara no ho ha fet per a moltes famílies. Particularment, esmenta aquelles en què el cap de família va perdre la feina per culpa de la crisi i no l'ha pogut recuperar; «el que anomenem atur de llarga durada». Les que ja fa deu anys que necessiten una ajuda pública per conservar la seva llar. Any rere any rere any.

Els gràfics il·lustren prou bé el que explica el gerent de Fòrum. Es pot veure la distribució de les sol·licituds per al parc privat i el públic. Pel que fa al privat, tot i que el 2016 n'hi va haver menys que el 2015 i es va situar al mateix nivell que el 2014, el 2017 van tornar a augmentar. Caldrà estar atents a la dada del 2018 per constatar l'esmentada tendència a l'alça. Carné informa que, si bé estem parlant de sol·licituds, difereixen molt poc de les ajudes reals que s'acaben donant.

L'altre gràfic mostra el parc públic d'habitatge de Manresa. En aquest cas, l'increment anual de les llars que necessiten una ajuda pública encara és més continuat.

La gestió d'aquestes ajudes protagonitza una part important de la tasca social que desenvolupa Fòrum, al costat de la gestió del parc públic d'habitatge, que el 2017 va suposar el 38 % del pressupost de l'empresa municipal en serveis, i de la gestió de l'aparcament, que el mateix any va suposar el 27,48 % d'aquest pressupost, que va ser d'1.969.820 euros.

73 pisos de lloguer social

Carné també cita, pel que fa a l'activitat social de l'empresa municipal, el tema de «la masoveria urbana amb la col·laboració de Càritas. Es va encetar l'any passat amb un habitatge al carrer d'Oleguer Miró i aquest any ho hem fet amb quatre habitatges més». A més a més, recorda que l'any 2015 Fòrum va assumir la gestió de 24 habitatges propietat seva que, enlloc de llogar-los a un preu assequible, es van posar a lloguer a un preu social. «Nosaltres que, de mitjana, cobrem 4 euros per m2, aquests els lloguem a 2. És una forma d'ampliar l'habitatge de lloguer social. L'Ajuntament en el seu moment en tenia 43 i després se'n va procurar 6 més. Per tant, avui hi ha 49 habitatges de lloguer social de l'Ajuntament i 24 més que Fòrum hi va aportar».

El regidor Joan Calmet també hi afegeix la rehabilitació municipal d'edificis d'habitatge privat a canvi del seu destí social.