Ni amenaçava pluja com l'any passat, ni feia tanta calor com altres estius, però la xafogor d'ahir a la tarda va ser suficient per portar més de 2.000 persones al cor-reaigua de Manresa. Una xifra més curta del que és habitual en el 30è aniversari de la festa, però que satisfeia l'organització, Xàldiga, tenint en compte que enguany s'ha fet en unes dates primerenques «i amb molta gent encara de vacances», apuntava el coordinador de l'entitat, Jordi Azorín.

I és que el correaigua serveix de preludi de la festa major, del cap de setmana següent, i això es nota en l'ambient. La valentia, la resistència i, sobretot, el bon humor van tornar a caracteritzar la cercavila d'ahir pel barri vell, que es va allargar prop de dues hores. Desenes de persones ja estaven a punt una bona estona abans que arrenqués des de la plaça Europa, on ahir destacava una gran pancarta dels 30 anys penjada al mur de la plaça del Milcentenari. Allà hi havia els manresans Román Hernández i Pilar Fuentes amb les seves filles Paula i Anna, de 12 i 8 anys, a punt per participar a la festa. «Jo era de Xàldiga i pràcticament no me n'he perdut cap», explicava Hernández, i assegurava que, «amb l'edat, s'aguanta igual de bé tot el circuit, no hi ha cap problema, fins i tot l'aguantem més nosaltres que les nenes», deia de broma (té 44 anys i la seva dona 40).

En poca estona, la plaça es va anar omplint, fins que la part central va quedar completament atapeïda, mentre un camió de Bombers, cisternes d'ADF i l'organització amb mànegues obrien la festa amb les primeres ruixades d'aigua i d'aromes i colors. N'hi va haver sis al llarg de tot el recorregut: el verd de la menta, el groc del plàtan, el negre del cafè, el vermell de la maduixa, el lila de la mora, i l'aroma d'anís barrejat entre gelatina verda. Alguns ja es van llençar a la plaça Europa, però només era l'aperitiu.

Públic divers, a dins i a fora

La llarga remullada de la plaça Europa va obrir la cercavila encapçalada pels tabalers de Xàldiga. Petits, grans, colles d'amics, famílies senceres, nens a les espatlles dels pares i també alguns cotxets van anar desfilant davant la presència de desenes de persones que s'ho miraven de lluny, però que també van ser víctimes de remullades inesperades si s'estava despistat. Van servir de mirador la plaça del Carme i les escales que baixen de l'església, des d'on es tenia una bona perspectiva del cor-reaigua al seu pas pel carrer del Carme.

Però l'eufòria es va acabar de desfermar a la plaça Major, on els participants, ben xops i tenyits, eren rebuts amb una pluja de confeti i després de farina, mentre travessaven un estol de piscines de fang i gelatina verda, abans d'encarrilar l'última recta que els portaria de nou a la plaça Europa. Allà els esperava un bany d'escuma i el final de festa, que aquest any anunciaven 30 petards. En total, s'havien utilitzat uns 60.000 litres d'aigua, segons l'organització.

El cansament de prop de dues hores de recorregut es notava en algunes cares. Hi havia qui s'estirava sota el sol per eixugar-se bé mentre altres aprofitaven per fer el darrer bany entre les rierades d'aigua que baixaven pel carrer. «L'espuma és el que més m'ha agradat», explicava tremolant de fred, però satisfet, David Egea, de 4 anys, que va participar al correaigua amb el seu pare, Ramon Egea. A Marta Closa, de 12 anys, li van encantar «les piscines de la plaça Major». La seva mare, Natàlia Castro, també és assídua de la festa: «M'agrada molt, però hauria de ser més dinàmica i sense tantes parades, perquè vas moll i agafes fred». Sílvia Moià i Yair Díaz van participar al correaigua amb el seu fill, Ópalo, de 18 mesos. «Repetirem amb el nen i amb el proper que ve de camí», deia la mare (està de 5 mesos).