Marc Torras va ser de l'organització del correaigua des que va començar fins més enllà del tombant de segle.
D'on va sorgir la idea de fer un correaigua ara fa 30 anys?
De l'aigua que la gent tirava pels balcons en els primers correfocs. Des de Xàldiga dèiem que no ho fessin per no fer malbé la pirotècnia o pel perill de relliscades, però es feia igual, i és com vam decidir muntar alguna cosa similar a la cercavila amb foc però amb aigua, i va néixer el correaigua. No ens vam inspirar en cap lloc perquè si que es feien activitats amb escuma, però no em consta que es fes un correaigua.
Pensaven que aguantaria tant?
Des del principi va anar molt bé, i Ajuntament, Aigües de Manresa, ADF..., van col·laborar-hi molt. Ho vam muntar pensant d'anar-ho repetint mentre funcionés, i ja fa 30 anys.
Quina és la clau de l'èxit?
Les ganes de la gent i dels que ho munten, i que no sigui repetitiu. És difícil innovar, però es poden anar alternant propostes.
