Jordi Azorín (35 anys) està vinculat al correaigua de Manresa des del 2001, i n'es el responsable des del 2006.

Què es conserva dels orígens?

L'essència; continuem amb la farina, el confeti, i amb aromes i colorants que es van alternant.

En què ha canviat més?

En les connexions premuntades, i les canonades en alçada amb mànegues fixes. Així tenim punts clau on sabem que hi haurà aigua sense que calgui ningú aguantant una mànega. També el públic. Abans venien molt de caus. Ara també, però és més heterogeni i familiar. Ve des d'un grup d'amics fins a l'avi que porta el net.

Calen més canvis?

Sempre són bons, sobretot en instal·lacions. En recorregut és complicat perquè hi ha carrers amb escales o entrebancs del mateix mobiliari urbà. L'aposta és el barri vell.

Les mesures de seguretat són cada cop més exigents?

En un correaigua no són gaire estrictes. El perill és bàsicament de cops o rascades.