A Manresa, l’escorxador municipal era a l’entrada de la ciutat pel car-rer de les Piques i havia estat construït a mitjan XVIII. L’equipament oferia una sèrie d’avantatges, ja que era a prop dels llocs de venda, tenia aigua a l’abast, un fàcil desguàs al riu Cardener i estava una mica apartat del nucli més poblat de la ciutat.

L’arribada del ferrocarril va fer que aquest indret es convertís en un punt molt transitat i que la gent es queixés de les males condicions higièniques d’un establiment d’aquest tipus.

L’Ajuntament volia obrir un nou escorxador fora del nucli urbà però la manca de diners dificultava l’obertura d’aquest nou equipament, que exigia una inversió molt forta i per això van anar passant els anys.

Finalment, a final del XIX trobem diferents acords municipals en què es remarcava la necessitat de tancar la «Casa matadero» per la seva poca capacitat i pèssimes condicions i es demanava als propietaris de finques rústegues propostes per a la venda de terrenys que havien de servir per emplaçar el nou escorxador.

Les dues ofertes per al trasllat

Es van presentar dues ofertes. Isidre Carné va oferir uns terrenys a la partida de Puigberenguer, a sota del tossal dels Cigalons i al costat de les cases Ollé. Joan Cots i Lluís Viñas van oferir un solar a la zona del Pontarró dins la partida de l’Atalaia i al costat del camí ramader cap a Cardona.

El 20 d’agost del 1902, la comissió va decidir comprar el terreny d’aquests dos propietaris, que mesurava una hectàrea i vint-i-nou àrees. El nou escorxador municipal localitzat als afores de la ciutat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ignasi Oms i Ponsa, que el va redactar l’any 1904.

L’edifici estava format per un conjunt de pavellons envoltats de patis, alguns dels quals no es van acabar construint. En la memòria, Oms fa una detallada descripció de tot el conjunt. L’entrada, formada per una porta monumental per a vehicles i dues de laterals per a vianants, té esculpida en la seva part superior l’escut de Manresa, la paraula Escorxador (durant el franquisme es va substituir per Matadero) i dos caps de bou.

«Als costats de la porta, dos pabellons de planta baxa, destinats a porteria, burots y quadra el de l’esquerra y a cotxeria el de la dreta, tancarán un ample pati d’entrada, desde’l qual s’entrará als locals del edifici que’s desarrollen al seu voltant y son: a l’esquerra en primer llòc, un pabelló destinat a oficines d’administració y habitació d’empleats, y a continuació, la nau de matansa de pòrcs; a la dreta simetricàment colocats ab els anteriors, un pabelló destinat als serveys d’inspecció veterinaria y de socorro, y la nau de matansa de bestiar boví (no es va fer mai) y al devant una gran nau pera la matansa dels béns. Les naus de pòrcs y bestiar boví, tenen 23 metres d’amplada per 25 de llargada y son d’igual disposició que la de bens la qual té 23 métres d’ample per 48 de llarg. Les tres costen d’una sala de orètj central, a cada costat de la qual hi ha les sales de treball. En el fondo de la nau de bens se projecta la triperia, del centre de la qual se axeca una torre d’uns quinze métres ab un dipòsit d’aygua de tres métres cúbics. A l’esquerra de cada nau hi ha un quarto pera’ls matadors y a la dréta altre destinat a posar el bestiar».

Oms també va preveure altres edificacions destinades a corrals, estables i porqueres, graners, abeuradors, llatzeret, un femer i un forn crematori.

La col·locació de la primera pedra de l’Escorxador es va fer el dissabte 1 de setembre del 1906 dins els actes de la festa major d’aquell any i sota el govern de l’alcalde Pere Armengou Mansó (per això la ciutat li va dedicar el carrer de la prolongació Guimerà que portava cap al Mataderu).

Les obres les va fer el contractista Martí Calveras i Calveras i van acabar l’octubre del 1908. Les naus presenten murs de pedra, columnes de totxo vist amb capitells neoegipcis i tres tipus d’obertures: portes a la planta baixa, finestrals amb gelosia per a la ventilació al mig i finestres amb arc rebaixat a la part superior.

Actiu fins als vuitanta

L’Escorxador va començar a funcionar i es va mantenir en actiu fins a la dècada dels vuitanta del segle passat. Més endavant, es van enderrocar les naus de la dreta i es va edificar les dependències del Centre Tecnològic del Bages, mentre que el pavelló central es va habilitar com a Biblioteca del Campus Universitari de Manresa i un pavelló lateral era ocupat per l’Associació de Veïns del Poble Nou. Actualment, l’espai acull, a més de la biblioteca, diferents instal·lacions universitàries de la FUB, la UOC i, provisionalment, l’escola de primària de Les Bases.