L'Ivo és un dels gossos més vells que hi ha a la protectora de Manresa. No vol menjar pinso i no té un caràcter fàcil. De fet, té tendència a mossegar. Però hi ha una persona, Carme Castro, que ha aconseguit esmicolar la desconfiança de l'Ivo.

Probablement hi ha ajudat el fet que des de fa sis anys, quan l'Ivo va arribar al refugi manresà, Castro li porta menjar casolà i aquest sí que se'l menja. La voluntària s'ha anat guanyant la confiança de l'animal amb els anys i ara és l'única persona que pot entrar a la gàbia i acostar-s'hi sense que aquest li ensenyi les dents. «Es refia de mi i es porta molt bé. Però té por dels altres voluntaris i a vegades ha intentat atacar-los, és per això que sempre que vinc entro a veure'l o me l'enduc a passejar», relata Castro.

Dia sí, dia no, la voluntària porta a la protectora diverses carmanyoles plenes de menjar que prepara a casa expressament per a l'Ivo i altres gossos. I així des de fa 14 anys, que és quan va començar a anar a l'Aixopluc.

La delícia que prepara setmanalment podria ser el nostre plat a taula un dia qualsevol: primer bull carcanades amb verdures, i després utilitza el brou per coure arròs o pasta. Ho barreja amb tall i ho reparteix en carmanyoles. Els gossos ja són coneixedors del seu secret i quan Castro arriba a la protectora la segueixen amb la mirada esperant ser dels afortunats a qui toqui oblidar-se del pinso.