Energia neta, sostenible i renovable made in Manresa. A la capital del Bages la central hidroelèctrica de les Marcetes produeix 1,5 megawatts l'hora. L'equivalent al consum d'un miler de llars cada dia. No és el seu únic mèrit. L'altre és que funciona des del 1906. Un dels sorollosos generadors de la central ho ha fet ininterrompudament des d'aleshores. Fa 112 anys.
La central hidroelèctrica que capta l'aigua del riu Llobregat va ser ahir una veritable descoberta per a les 350 persones que van participar a la primera proposta de les Visites a la Manresa Desconeguda de la festa major d'enguany. Avui n'hi haurà més.
En direcció al Pont
La central de les Marcetes és a la carretera que mena cap al Pont de Vilomara. De fet, queda molt a la vora, a l'indret anomenat Roca Tinyosa. La major part dels participants s'hi van desplaçar amb l'autobús que van posar a la seva disposició els organitzadors: Ajuntament de Manresa, Centre d'Estudis del Bages i Manresa Turisme. Altres ho van fer amb bici i els que menys pel seu compte.
Els orígens de la central cal buscar-los en l'arribada de l'electricitat a Manresa. Va ser el 1894. Llavors es generava a l'edifici de l'Anònima. Era una central tèrmica que s'alimentava de carbó del Berguedà. La demanda va fer que l'empresa Gallifa, Vila i Ferrer (més tard Companyia Anònima Manresana d'Electricitat, CAME), decidís augmentar la producció d'electricitat amb la construcció de la central hidràulica. «Va ser una obra d'una gran envergadura. Tant, que s'hi van picar els dits», va explicar l'historiador Francesc Comas.
L'aigua es capta 2,8 quilòmetres riu amunt a través d'un canal amb dos túnels de 682 i 382 metres que arriben a la central. El primer es va allargar a 890 metres els anys 60, una obra en què van participar presos de la presó Model de Barcelona a canvi de rebaixar les seves condemnes, va recordar Comas. L'aigua arriba a unes comportes on mitjançant un sistema automatitzat es neteja dels objectes que pugui arrossegar. Actualment dues canonades van a parar a les turbines que transforma l'energia en electricitat. Una que està soterrada continua sent la del 1906. L'altra, que és visible, es va instal·lar el 1929 quan es va ampliar la central, i es va renovar fa un any i mig.
Un cop l'aigua ha passat per les turbines, torna al riu uns metres més avall. «Tal com entra surt. Igual o més neta», va destacar un dels treballadors, Valentí Riera. Juntament amb el responsable de la central, Jordi Santasauna, ahir van canviar la seva rutina diària per fer de guies a la instal·lació.
Actualment és propietat de l'empresa Hidrodata. Ven l'energia que produeix a Red Eléctrica. «Nosaltres generem energia. Red Eléctrica és qui la transporta i llavors hi ha els distribuïdors comercials», va explicar Santasusana.
Una primavera i un estiu plujosos han fet que «el riu baixi gros», encara que només en pot aprofitar 8 metres cúbics per segon, segons s'estipula en la concessió. Ara és una central petita. Tècnicament, una minicentral, perquè no arriba a generar 10 megawatts. Això fa que no tingui impacte al medi ambient. Tot i així, és rendible. Quan es va inaugurar, però, «era com una central nuclear de les d'ara», però sostenible, va dir Riera.
