Els més grans juguen al pati a jocs com el del mocador. Els petits, mentrestant, s'estan a la biblioteca i pinten, concentrats, amb aquarel·la. Quan és l'hora, uns i altres es renten les mans i berenen. Un entrepà, fruita, sucs, llet o iogurt. Després tornen a les activitats creatives i compartides.

Per quart any consecutiu l'Associació de Veïns del barri de les Escodines obre a l'agost per atendre una quarantena de nens i nenes en risc d'exclusió social a qui els garanteix un àpat saludable, en aquest cas el berenar, i també activitats culturals i jocs col·lectius. L'objectiu últim de la iniciativa és que els infants tinguin accés a la cultura i també al joc.

Són nens i nenes derivats de serveis socials de l'Ajuntament de Manresa i també del barri. La majoria repeteixen. L'activitat es porta a terme gràcies a un conveni marc amb l'Ajuntament de Manresa, que permet contractar quatre monitors. De preparar l'àpat, se n'encarrega cada dia una colla de voluntàries, la majoria del barri. L'activitat s'allargarà fins al 7 de setembre.

D'usuària a voluntària

Cada dia a les 6 de la tarda comencen a arribar els nens i nenes al Casal de les Escodines, on ja els esperen els monitors i responsables de l'associació de veïns. De seguida es posen a jugar. Amb cercles, saltant a la corda o amb la pilota. Una de les nenes es llança als braços dels monitors i els explica emocionada que li ha caigut una dent. Fins que comencen les activitats programades per al dia en funció de l'edat de cadascú. Es reparteixen pel pati, la biblioteca, la ludoteca i la sala polivalent. Una de les voluntàries d'enguany és l'Oiane. Havia estat una de les usuàries del casal i ara dona un cop de mà als monitors. Explica que li agradaria estudiar alguna cosa relacionada amb l'educació infantil. Entre activitat i activitat, berenen.

Segons la presidenta de l'entitat veïnal, Carme Carrió, són nens i nenes «que no poden anar a altres llocs a fer activitats creatives. Aquí es fa un treball de convivència i de joc». Per a Carrió, «la infància és l'etapa que ha d'estar més ben cuidada, protegida i amb les necessitats cobertes». I no sempre és així, opina. Com per exemple el dret d'accés a la cultura i al joc, que és més difícil en el cas de les famílies en risc d'exclusió social.

«La cultura és la clau de la llibertat, del compromís amb les persones i la convivència social. I sembla que a vegades oblidem que la infància també té dret a la cultura», opina Carrió. Arran d'aquest casal d'estiu s'ha arribat a crear una coral infantil i una escola de música, perquè «aquest dret s'ha de poder exercir tot l'any» i no tan sols en el cas dels infants nouvinguts, remarca.

Carrió també reivindica el dret al joc perquè a través seu els infants «construeixen el seu univers, la seva personalitat, es coneixen ells mateixos i es mesuren amb els altres. A vegades no els hi respectem». Per a la dirigent veïnal, tampoc no es poden oblidar altres drets com el de l'educació, l'alimentació o un habitatge digne. «Hi ha molts infants que estan patint pels desnonaments».