L'expectació que genera cada any el castell de focs és inversament proporcional a la durada de l'espectacle. Però la fórmula no falla mai. Per segon dia consecutiu, la Festa Major de Manresa va viure una concentració massiva amb milers de persones aplegades al parc de l'Agulla amb la voluntat de presenciar un quart d'hora de música, focs i colors sense grans diferències amb anys anteriors. En tot cas, la novetat més significativa de la jornada d'ahir va ser que el recinte va estar ocupat tot el dia: els jocs infantils es van avançar al matí, van continuar a la tarda i, després del muntatge estrella del dia, es va viure un epíleg inèdit amb una trobada de bateries que va començar a sonar tan bon punt es van apagar els esclats al cel.

L'empresa pirotècnica Peñarroja va actuar per quarta vegada a l'Agulla després de les experiències dels anys 2011, 2012 i 2017. Ahir, va oferir un espectacle multicolor de quinze minuts amb cinc peces musicals en català que van concitar l'interès de milers de persones que, des de mitja tarda, ja començaven a prendre seient a l'entorn del llac. No van ser pocs els que van temptar la sort i van arribar gairebé a misses dites, però és que fer cap a l'Agulla a les nou del vespre no assegurava tenir un bon lloc per presenciar el castell de focs.

De l'èxit de públic que s'estava coent n'era bona prova la circulació altament complicada que hi havia al barri de la Parada. Trobar un lloc per deixar el cotxe i acabar de pujar a peu era una odissea, i els conductors van acabar trobant aparcament en llocs tan inesperats com el carril bici. Qualsevol forat era bo.

El castell de focs va començar amb puntualitat a les 10 de la nit. Tenint en compte que durant la mitja hora prèvia ja és totalment fosc, caldria preguntar-se si no seria bo avançar l'hora d'inici. En tot cas, els 185 quilos de pirotècnia -cinc més que l'any passat- van començar a petar amb música catalana, una constant al llarg del quart d'hora que va durar l'espectacle.

Un dels punts àlgids es va viure amb la interpretació d' Una lluna a l'aigua, de Txarango. Una peça molt adient per a una nit en què el satèl·lit terraqüi oferia la seva millor versió, plena, rodona i rogenca. Sota el títol d' Espectacle piromusical del Cor de Catalunya, no podia faltar l'apunt local i va sonar Quan et sentis de marbre, una de les cançons de l'etapa acústica de Gossos inclosa en l'àlbum En privat, publicat fa 22 anys. Els espectadors van escoltar, així mateix, la popular Les nits no moren mai, del conjunt vallesà Dr. Prats, Fins que arribi l'alba, d'Els Catarres, i un dels temes més coneguts del musical El Petit Príncep en la versió teatral catalana.

Com ja és habitual, el castell de focs va ser bàsicament vertical, creant grans palmeres de foc i color en la nit serena. A diferència d'altres anys, i com va explicar Pepe Nerot, propietari de la firma pirotècnica, en aquesta ocasió es van introduir colors interminents i carcasses fugaces. Detalls que ajuden a matisar un espectacle que, en essència, és cada any el mateix. Pujar a l'Agulla, però, esdevé un ritual que supera la previsibilitat del que succeirà.

Activitat des del matí

La principal novetat del diumenge de festa major d'aquest 2018 ha estat l'extensió dels jocs infantils a tota la jornada. Des del matí, l'aparcament de terra exterior al parc de l'Agulla estava ple: un munt de famílies van decidir anar-hi per dur la canalla a pujar per un rocòdrom, baixar per una tirolina, botar sobre els inflables, tirar fletxes amb un arc i participar en una gimcana que donava l'oportunitat als adults d'acompa-nyar els fills.

Molta gent va emprendre el camí de tornada després del castell de focs, però molta també va decidir quedar-se per gaudir de l'espectacle de la trobada de bateries, que enguany celebra el desè aniversari. El primer tast el va fer el públic quan, després del segon petard previ a l'espectacle pirotècnic, els instruments van tocar Demons, d'Imagine Dragons. Després, va continuar la festa fins al llindar de la mitjanit.

Caldrà veure si la trobada es mantindrà l'any vinent a l'Agulla, però el cert és que el recinte es va revelar ahir com un escenari perfecte per concentrar-hi activitats per a tots els públics al llarg del dia. I caldrà veure si l'organització fa cas a la Peñarroja, que a les pàgines d'aquest diari reclamava més inversió en foc.