El darrer padró de Manresa confirma que l'arribada d'immigració remunta. Com a conseqüència, la ciutat ha tornat a superar el llistó dels 77.000 habitants i es va situar el juny en 77.219, una mica més que el màxim demogràfic assolit el 2010.

El nombre nouvinguts es va situar el juny per sobre de les 13.000 persones, xifra que no s'assolia des de feia cinc anys, en què va començar a baixar. La davallada màxima es va produir del juny del 2014 al juny del 2015, amb 1.400 menys.

Del juny del 2017 al juny del 2018 s'ha produït l'increment de la població nouvinguda més important dels darrers deu anys, amb 738 persones més (l'anterior més alta és del 2007 al 2008, amb 1.778 més). Aquestes 738 més pràcticament coincideixen amb les que han fet augmentar el total de la població en el mateix període, en aquest cas 741 més.

A partir del 2015, amunt

El recompte del juny del 2015 al juny del 2016 va ser el primer que va donar un saldo positiu pel que fa a l'arribada de nouvinguts des del 2011, amb 191 més. Del juny del 2016 al juny del 2017 aquesta xifra es va doblar, amb 382 més, i en el darrer recompte, per molt poc no s'ha tornat a doblar, amb els esmentats 738.

La tendència a l'alça també ha tingut un reflex molt clar en el recompte de la immigració per barris. Només la Balconada, amb uns simbòlics 3 nouvinguts menys, ha perdut població estrangera, mentre que hi va haver anys en què més aviat passava el contrari: la majoria en perdien. Va passar, per exemple, del desembre del 2013 al del 2014, en què, llevat de Guix-Pujada Roja i el Poble Nou, els setze restants van baixar.

En l'últim recompte n'han guanyat tots, llevat de la Balconada i Viladordis, que n'ha perdut 45 per un tema totalment aliè a la immigració lligat a les seccions censals. Per la mateixa raó, Guix-Pujada Roja n'ha guanyat 51 de cop. Tal com han explicat fonts de l'Ajuntament, quan una secció censal té menys de 500 habitants durant cert temps, s'ha de modificar i agafar habitants d'una altra per compensar-ho. El que s'ha fet en aquest cas ha estat ampliar la secció censal de Guix-Pujada Roja i reduir la de Viladordis, mirant, evidentment, de no desvestir un sant per vestir-ne un altre. D'aquí que la primera guanyi 51 habitants nouvinguts d'un any a l'altre i la segona en perdi 45.

Les mateixes fonts expliquen que una cosa és la divisió de la ciutat en barris i l'altra en districtes i seccions censals, que s'ha de fer per llei per temes d'estadístiques i d'eleccions. Cada quatre anys, l'INE controla que aquestes seccions tinguin un cert equilibri pel que fa a la població. En el cas de Guix-Pujada Roja va detectar que ja feia uns anys que estava per sota dels 500 habitants i va demanar a l'Ajuntament que fes el reajustament necessari per resoldre-ho. Les fonts del consistori comenten que s'ha tocat la frontera de Viladordis intentant afectar aquesta secció el menys possible.

El Barri Antic remunta

Són interessants els 149 ciutadans més que guanya el Barri Antic, que acull el 33% de la població nouvinguda a la capital del Bages, un percentatge molt per sota del que havia tingut. Pensem que el juny del 2009 era del 43%, deu punts més. Amb el pas dels anys, la immigració s'ha reditribuït per la ciutat, que és el millor que pot passar.

No va ser fins al recompte anterior del juny al juny (2016 a 2017) que el Barri Antic va començar a guanyar població nouvinguda (113 més). En els padrons anteriors sempre en perdia: 78 menys del juny del 2011 al juny del 2012; 165 menys del 2012 al 2013; 279 menys del 2013 al 2014 i 145 menys del 2014 al 2015. Del 2015 al 2016 ja es va produir una frenada, amb només 10 menys.

A les Escodines succeeix el mateix que al Barri Antic a més petita escala, amb 127 nouvinguts més d'un any a l'altre després de molts recomptes en què en perdia, com els 149 menys del juny del 2013 al juny del 2014. És el cinquè barri barri amb més estrangers.

Rejoveniment de la ciutat

La comparativa per grups d'edat continua demostrant que on hi ha més presència d'immigrants és en les franges per sota dels 35 anys (de 0 a 5 i de 16 a 35), la qual cosa confirma la seva importància en el rejoveniment d'una ciutat que destaca precisament per ser una de les més envellides i sobreenvellides del país.