El resultat de l'esperada i reivindicada reurbanització del camí de la Gravera de Manresa ha estat celebrat pels veïns, malgrat que la majoria considera que encara té mancances. Regió7 ha preguntat a diversos residents del barri Mion-Puigberenguer -unit al de Saldes-Plaça Catalunya a través d'aquest camí- i molts coincideixen en el fet que «després de tants anys, es podria haver fet millor».

Una de les observacions més habituals entre el veïnat és que no se n'ha millorat la il·luminació. «Tinc una filla adolescent i no és el primer cop que l'espanten mentre camina de nit pel camí», explica Èrica Antes, veïna de tota la vida del carrer de Saragossa. Antes també considera que les obres de millora que s'han realitzat els darrers tres mesos «no són suficients» perquè no resolen els revolts «perillosos» del vial. Assegura que «si s'hagués expropiat algun hort més -dels quals n'hi ha d'abandonats o cuidats per gent molt gran- es podria haver convertit el camí en un accés molt més digne al barri», ja que es podria haver modificat el traçat per fer-lo més recte, «en lloc de mantenir aquests revolts tan tancats, que són molt perillosos».

En la mateixa línia s'expressa Yolanda Vendrell, que viu en una casa de pagès a la perifèria del barri. «Ha quedat molt bé, però el podien haver fet més ample si haguessin urbanitzat un tros dels camps que hi ha tocar. Després de 30 anys, havia de quedar perfecte», remarca. Vendrell puntualitza, però, que, a banda dels revolts «no resolts», la millora sí que soluciona els problemes de seguretat que tenia el vial fins ara. Entre d'altres, destaca que «per fi tenim una vorera per passar-hi a peu i una parada de bus com cal».

Fins ara, sense vorera

Tenir un pas segur per als vianants era la reivindicació principal dels veïns, que des del 1974 ja demanaven que s'arreglés el camí de la Gravera. Va néixer d'una sendera a través de la qual s'arribava a peu als camps de l'entorn i per on no es va poder circular amb cotxe fins ben entrats els anys 60. Amb el creixement de la ciutat, la Mion va començar a sumar habitants. També ho va fer el barri veí, el de plaça Catalunya. El 1970 va obrir portes l'escola Sant Ignasi i el 1982 l'escola Puigberenguer. Cada cop eren més les famílies que utilitzaven el vial per portar els nens a l'escola, però ho feien caminant per la calçada en no disposar de vorera a cap banda. Així ho recordava l'expresident de l'Associació de Veïns Mion-Puigberenguer, Juan José Porcel, en la reobertura del camí, el 24 d'agost passat. «Ara podrem caminar tranquils», deia.

Un altre dels veïns, Dídac Jiménez, també fa ressaltar la importància de dotar el vial d'un itinerari segur per als vianants. «Ara està molt millor per passar-hi a peu. Tot i això, no han acabat de solucionar dos aspectes que reclamàvem fa molt de temps: l'amplada i la velocitat», apunta Jiménez, que viu al barri des de fa 27 anys. Per a ell, la millora de l'asfalt «farà que la gent corri més amb el cotxe i, si no vas a 30 km/h, circular per aquí és molt delicat. Crec que l'Ajuntament hauria de controlar la velocitat amb radars, ni que siguin simulats». A banda, subratlla que s'haurien de col·locar papereres al llarg del recorregut -no n'hi ha cap- perquè «la gent passeja els gossos i no recull els excrements, potser perquè no sap on llençar-los».

Amplada «insuficient»

Isabel Zaguirre hi està d'acord i insisteix que la calçada hauria de ser més ample (ara fa sis metres, tres per carril). Explica que precisament poc abans que hi parléssim circulava pel camí de la Gravera «quan el cotxe de davant ha topat amb la roda del darrere a la vorada i el vehicle ha culejat i ha envait una part de l'altre carril». Conclou que la remodelació del camí no s'ha fet «prou acuradament».

Josep Resa, que viu al carrer de Rajadell, creu que l'amplada del camí «continua sent insuficient» i no resol els problemes de circulació que hi havia fins ara quan es trobaven de cara dos vehicles grans, com un bus i un camió. A més a més, fa l'observació que «aquest barri cada cop serà més cèntric i la millora del camí s'hauria d'haver fet amb vistes de creixement». Un altre veí, Víctor Manzano, opina de la mateixa manera i insisteix que s'haurien hagut d'eliminar els dos revolts més pronunciats que té el vial.

Inversió «molt necessària»

Altres veïns consultats es mostren molt satisfets de veure feta realitat la seva demanda històrica. Consideren que es tracta d'una inversió (528.000 euros) «molt necessària».528.000 euros És el cas de l'actual president de l'Associació de Veïns, Agapito López, que afirma que «el dia de la presentació vaig ser molt feliç, sobretot per la gent del barri i els meus predecessors, que han lluitat durant dècades per aconseguir la reforma». Creu que la reurbanització del camí posa solució a la demanda del barri: «Permet passar-hi caminant de forma segura i corregeix les dificultats que hi havia per als vehicles». Ara bé, admet que hi ha poca il·luminació.

Per la seva banda, Ramon Hontecillas, veí del carrer de Callús, agraeix «la rapidesa de les obres» i es mostra molt satisfet del resultat. Només hi veu un inconvenient i és que els pals de fusta que delimiten la calçada del marge no tenen reflectors. «Ja ho hem demanat a l'Ajuntament», assegura.