El cas de l'assassinat de la infermera i cooperant manresana Flors Sirera el 1997 a Ruanda es podria reactivar si prospera la reforma de la jurisdicció internacional que estudia el govern central i que es tramita al Congrés.

Aquesta setmana s'ha acabat el termini per presentar esmenes al document base de la nova Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que inclouria recuperar la justícia universal i la capacitat dels tribunals espanyols per jutjar delictes greus encara que s'hagin comès en altres països. Seria el cas de Flors Sirera. També el d'altres com el del càmera de televisió José Couso, mort per tropes dels Estats Units a la guerra de l'Iraq el 2003.

Les investigacions per determinar els responsables de l'assassinat de Flors Sirera i de nou cooperants i religiosos més a Ruanda es van encallar arran d'una reforma de la jurisdicció internacional que va aplicar el govern del PP el 2014. Aleshores l'executiu popular, amb majoria absoluta al Congrés, va establir límits als jutges per obrir i seguir causes, per crims comesos en altres països. La reforma establia que només es podien investigar casos de genocidi, crims de guerra o contra la humanitat quan el procediment fos contra un ciutadà espanyol o contra un estranger que residís a Espanya. No era el supòsit de la cooperant de l'ONG Metges del Món, la infemera manresana Flors Sirera.

En un primer moment l'Audiència Nacional i posteriorment el Tribunal Suprem van dictaminar el sobreseïment del cas. Fins aleshores s'havia aconseguit que el jutge Fernando Andreu de l'Audiència Nacional processés la cúpula política i militar de Ruanda, amb el seu president Paul Kagame al capdavant, i dictés 40 ordres d'arrest internacional per crims de genocidi, de guerra, contra la humanitat, terrorisme

No va ser fins al juliol de l'any passat que el cas es va reobrir, encara que parcialment. El punt d'inflexió va ser la negativa de la justícia de Sud-àfrica a concedir asil al principal acusat de l'assassinat de Flors Sirera, el general Kayumba Nyamwasa, mà dreta del president Kagame durant els fets fins que es van enemistar i va fugir a Sud-àfrica. Això va fer que la defensa de Sirera pogués esquivar el precepte de justícia universal per acollir-se al principi de personalitat passiva, aplicable als delictes de terrorisme quan la víctima té la nacionalitat espanyola.