Meandre demana refer per caduc el Pla parcial de la Sagrada Família i que respecti els horts

Constituïda a Manresa el 2006 per preservar el patrimon natural, Meandre apunta que «es fa necessari que l'Ajuntament iniciï la redacció d'un pla especial de l'horta urbana de Manresa» que en «determini que tenen un valor ambiental, social, patrimonial, paisatgístic i productiu a preservar i/o recuperar». Apunta que hi ha diversos arguments que «avalen la preservació de l'horta dins la ciutat i, especialment, la del sector Sagrada Família, avui en risc». Alhora, hi afegeix que caldria «endreçar l'horta preservada, avui força degradada», i posa com a exemple a seguir les hortes de Santa Eugènia de Girona.

Esmenta com un dels arguments que «Manresa destaca per la manca d'espais lliures verds dins la ciutat» i que «la preservació de l'horta de la Sagrada Família permetria dotar el barri d'un espai verd central, alhora que funcional». Per això, demana «el replantejament de l'ordenació dels sectors est de la ciutat, alliberant l'espai d'horta central i concentrant l'edificació al seu voltant».

Funcional versus ornamental

Recorda que «el Pla parcial vigent preveu un espai allargat que ressegueix el ramal de la sèquia de Santa Clara, que prové del de Viladordis» i el «concep com un element merament ornamental. La preservació de l'horta permetria l'obtenció d'un espai lliure funcional, amb un regadiu plenament operatiu, que tindria la implicació de la ciutadania per a la seva conservació i manteniment. Es trencaria, d'aquesta manera, amb la tipologia massa habitual d'espais lliures ornamentats amb vegetació, d'elevats costos de manteniment, i s'obtindrien espais sostenibles i autogestionats».

Una altra raó que esgrimeix és que «es tracta d'una horta viva, integrada dins el barri amb una edificació molt densa i un veïnat que en reclama la preservació. Cal que sigui inclosa en les actuals polítiques de promoció de productes de proximitat de km 0 i de potenciació dels mercats locals».

Com a motiu més general, exposa que «les Nacions Unides pronostiquen un creixement molt alt de la població mundial (1.000 milions en 15 anys), que es concentrarà a les ciutats. Des d'aquesta perspectiva, l'Organització Mundial de la Salut augura una crisi alimentària i demana que les ciutats adoptin mesures per tornar-se autosuficients. En aquest context, el sòl agrícola i, en concret, el de regadiu, adquireixen un gran valor, tractant-se ja d'un sòl escàs que és necessari preservar. D'aquí res serà impensable que les transformacions urbanes comportin la pèrdua d'aquest tipus de sòl».

«Una ordenació caduca»

Meandre considera que «el pla manté una ordenació caduca, de fa més de 20 anys, de quan els creixements urbans es basaven en la mobilitat i l'extensió de la xarxa viària i eren poc o gens sensibles a les actuals demandes veïnals de més qualitat i sensibilitat ambiental i social». Entèn que, «per tant, és exigible el seu replantejament amb l'objectiu de preservar de forma definitiva l'horta existent». Insisteix que «l'Ajuntament hauria d'adreçar-se als propietaris dels terrenys i plantejar, davant la seva inactivitat prolongada i l'actual demanda veïnal, la modificació de l'ordenació del pla».

En aquest sentit, proposa «eliminar el vial que creua l'àmbit (prolongació del carrer de Sant Maurici) i la compactació dels àmbits pendents d'edificar, per tal de preservar definitivament el màxim de sòl d'horta». Entenent que «s'haurà de mantenir l'edificabilitat de l'àmbit per salvaguardar els interessos i drets dels propietaris i/o evitar indemnitzacions», demana que als terrenys de titularitat pública, «els més propers a l'escola Ítaca, s'hi podria fer habitatge de protecció oficial però reordenant-lo o traslladant-lo a altres sectors pendents de desenvolupar».

Conclou que «estem davant d'un cas de participació ciutadana en majúscules, la que tant es reclama des de l'administració».