El barri del Poble Nou es va configurar a la segona meitat del segle XIX quan la ciutat va experimentar un gran creixement demogràfic i urbanístic com a conseqüència de la industrialització.

Un dels primers equipaments que va tenir va ser l'església. El nou barri era inclòs, des dels seus orígens, a la parròquia del Carme, d'on era vicari mossèn Josep Vidal, que en va ser nomenat l'any 1895, divuit anys després de constituir-se dues noves parròquies a la ciutat: la del Carme i la de Sant Pere Màrtir, segregades de la basílica de la Seu, que, fins aleshores, havia funcionat com a parròquia única de la ciutat.

Ell mateix va deixar escrit: «Veient que la nostra parròquia era tan dilatada, vaig començar d'establir la catequística per barris, portant a ells una caixeta amb un Sant Crist, la doctrina cristiana, la campaneta i la canyeta per preguntar-la, la qual es desfeia i es muntava de nou. Aquests barris eren els següents: Pujada del Castell, Dipòsits, Poble Nou, el Guix, Casa del Cucurella, Circumval·lació i Remei baix».

Un ple municipal de l'agost del 1903 va aprovar la instància de Vidal, que desitjava edificar una església i casa al Poble Nou, en uns terrenys donats per Manuel-Ignasi Vallès, advocat, membre del grup regionalista, regidor de l'Ajuntament i president de Creu Roja Manresa durant uns anys.

Sembla que el seu fill, Carles Vallès, va tenir una malaltia infecciosa amb perill de mort. Mossèn Vidal va ser cridat a confessar-lo i a administrar-li els sants sagraments i, després d'una novena de pregàries al Cor de Jesús, es va guarir. El pare -agraït pel favor diví- va fer donació d'una porció de terreny per a la construcció del temple.

Del Sagrat Cor a Sant Josep

En un primer moment l'església s'havia de dedicar al Sagrat Cor de Jesús com a mostra d'agraïment, però el bisbe Torras i Bages va aconsellar dedicar el nou temple a sant Josep, ja que feia poc temps que s'havia inaugurat el monestir de les Saleses amb una capella al Sagrat Cor.

Per la festa major del 1903 es va posar la primera pedra amb un pot de vidre i una certificació de l'acta signada pel notari, monedes de l'època i un exemplar del diari La Veritat.

Segons tradició popular, es deia que la primera pedra del temple de Sant Josep havia estat portada des de Montserrat per Mn. Vidal. Ell mateix en les seves memòries comenta que va portar un tros de pedra de Montserrat i la va introduir al costat de la primera pedra que es va situar a l'angle esquerre de la que havia de ser la façana principal del temple.

L'edifici és obra de l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March, autor de diferents obres a la ciutat, com el Casal Regionalista i la casa Sitges al primer tram del passeig de Pere III; l'institut Lluís de Peguera i les farineres Albareda, entre d'altres. També va projectar nombroses esglésies, com les de les colònies Gomis, la Bauma, la de Gironella, Crist Rei de Manresa, la façana neogòtica de la Seu i els convents de Santa Clara i dels Àngels de Barcelona.

Segons les memòries de mossèn Vidal, les obres van pujar 35.915,08 pessetes (una mica més de 215 euros), i per aconseguir-les va anar a demanar diners a tothom de Manresa i d'altres indrets. Se sap que va visitar quinze pobles del Bages; així com les principals ciutats del país, com Barcelona, Badalona, Sabadell, Girona, Mataró, Terrassa, Tortosa; també les més properes com Vic, Igualada, Solsona, Berga, Calaf, Olesa, i altres de més petites, com Cadaqués, Arfà, Centelles, Adrall, fins a un total de setanta-vuit localitats.

Així mateix, va recaptar per al temple a Madrid, Vitòria, Bilbao, Santander, Àvila, Toledo, Castelló de la Plana, fins a un total de trenta ciutats espanyoles.

També els bisbes de Vic, Solsona, la Seu d'Urgell, el manresà Joan Comes Vidal, bisbe de Terol, i l'abat de Montserrat, entre molts altres, van col·laborar econòmicament en la construcció.

Finalment, després de dotze anys d'obres i aturades per manca de diners, l'església de Sant Josep del Poble Nou es va acabar i el 31 d'agost del 1915, per la festa major, es va celebrar la seva benedicció.

El temple és una construcció neogòtica d'una sola nau amb una encavallada de fusta suportada per pilars. Com molt bé diu el malaguanyat Francesc Junyent: «El frontispici és ressaltat per un cos, lleugerament avançat respecte als paraments de la façana, perfilat amb un arc ogival tripartit que conté tres finestrals de característiques gòtiques. A sota, amb la interposició de tres òculs, es desclou la porta que adopta una estructura romànica amb un arc de mig punt que recolza sobre columnes coronades amb capitells. El capcer, contornejat en doble vessant, és sobrealçat a l'extrem del pinyol amb una curta paret, coronada amb una creu, que mostra una imatge de sant Josep amb l'infant Jesús».

El 19 de març del 1955 el bisbe de Vic autoritzava la creació de la parròquia al barri del Poble Nou.