«Fa temps que havíem reservat els dies dels jocs al carrer», deia un dels participants a la Setmana de Jocs al Carrer, que ahir a la tarda va donar el tret de sortida a la 16a edició. A 2/4 de 6 de la tarda, quan va començar, la plaça de Sant Domènec ja era plena de nens i gent gran. Molts dels que es van apuntar a jugar van anar-hi expressament. Ja ho tenien marcat a la seva agenda.

«Avui hem vingut des de primera hora perquè l'any passat hi havia molta aglomeració de nens», explicava Josep Llobet, que va portar els seus néts a la primera jornada de jocs al carrer. Els petits són de Monistrol de Montserrat i ja estan acostumats a «jugar a l'aire lliure», comentava l'avi. Els seus nets jugaven a pescar ferradures de portes, com quan es pesquen els aneguets de la fira. No es mouen per un riu d'aigua, però pescar-les encara sembla més complicat. «Ja havíem vingut altres anys i ens agrada molt», assegurava Llobet. No van ser els únics. Albert Marquès hi va anar amb les seves filles i tampoc no era la primera vegada. Assegurava que «ho tenim marcat a l'agenda des de principi d'any».

De seguidors fidels n'hi havia bastants, ahir a la tarda, si bé també n'hi havia d'altres que s'ho van trobar per sorpresa. «De moment, encara no n'hem provat gaires, però aquest joc, que és com de futbol però amb les mans, ens agrada molt», assenyalava un dels infants de 10 anys, que s'hi va trobar per casualitat amb els seus amics. Quan va descobrir que la iniciativa s'allargarà fins al 7 de setembre ho va tenir clar: «vindré cada dia a jugar», deia entusiasmat.

Ahir, dilluns, els jocs, fets a partir de portes reciclades per l'empresa Toc Toc Jocs, només estaven situats a la plaça de Sant Domènec. N'hi havia d'habilitat, d'equilibris i punteria i alguns de més competitius. A partir d'avui n'hi haurà repartits en moltes de les places del Barri Antic.

Jugar és sa i positiu

L'objectiu de la Setmana de Jocs al Carrer és donar força al joc des de diferents punts de vista, recalcava un dels organitzadors. D'una banda, la intenció és transmetre que jugar és sa, positiu i aporta ambient. També va posar l'accent en el fet que la setmana serveix per reivindicar que el joc val per a tothom, no només per a nens, sinó també per a la gent adulta.

Ho aprofitava per reclamar les places com a espai d'oci perquè «les hem deixat a mans dels arquitectes perquè guanyin premis i les hem perdut com a espai ciutadà de convivència. Per això insistim a fer els jocs al carrer».