Si la reforma de la jurisdicció internacional que impulsa el ministeri de Justícia que dirigeix Dolores Delgado prospera, es podrien reobrir casos de crims que fins ara han quedat impunes. El cas de la manresana Flors Sirera tornaria al punt on va quedar el 2014, es podrien reiniciar les investigacions i reactivar les ordres internacionals d'arrest. Una quarantena de polítics i militars del Front Patriòtic Ruandés, que és qui governa el país africà i a qui es responsabilitza del genocidi de tutsis i hutus moderats que hi va haver a la dècada dels 90 al país. Es calcula que més de 800.000 persones van morir assassinades.
Flors Sirera i els cooperants que eren amb ella haurien estat testimonis de les massacres, i se sospita que per això van planificar el seu assassinat. Sirera va morir a trets el 18 de gener del 1997 a la localitat de Ruhengeri. Tenia 33 anys.
El 2005 la família Sirera i l'Ajuntament de Manresa van interposar una demanda de justícia universal a l'Audència Nacional, a Madrid. L'acció va tenir el suport del Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel. Es va admetre a tràmit i el 2008 ja es van dictar les primeres ordres d'arrest internacional.
Dona una idea de la dimensió del cas el fet que el 2015 va ser detingut a l'aeroport de Londres el tinent general Emmanuel Karenzi Karake, responsable dels serveis d'intel·ligència i seguretat del govern ruandès. Va estar gairebé dos mesos en presó preventiva fins que les pressions internacionals van fer que fos alliberat i pogués abandonar el Regne Unit. El govern de Ruanda va protestar oficialment per la detenció i la va qualificar d'ultratge.
En tres ocasions més van passar casos similars. També a Londres mateix, a Washington i a Sud-àfrica.
