Una escaient I Want to Break Free ( I Want to Break FreeVull ser lliure, de Queen, va sonar, ahir al migdia, un cop acabat l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a la plaça de l'Onze de Setembre de Manresa. No hi va faltar la gran estelada que la presideix des del 2013, que van posar a primera hora del matí. 52 entitats, dues més que l'any passat i set més que fa dos anys (però 18 menys que les 70 del 2014, l'any del Tricentenari), van participar en la celebració, que els dos protagonistes dels discursos que s'hi van escoltar van coincidir a definir com a «diferent».

Potser pel fet que hi ha gent que va a la convocatòria de Barcelona i ja no va a la de la seva ciutat, o que va aprofitar el pont, la plaça es va veure plena, però no atapeïda com en anteriors ocasions. Això sí, les cent cadires que van posar en una banda es van omplir i els amuntegaments del final per fotografiar els rams i els panells de flors de l'ofrena es van repetir.

El Ball de l'Homenatge del començament, a càrrec d'Anna Navarro, de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages, i amb Simone Lambreght al violí; l'Himne Nacional de Catalunya del mig, interpretat pels assistents i el Cor Parroquial de Sant Josep del Poble Nou, la Coral Eswèrtia, la Font del Fil i l'Orfeó Manresà; i les sardanes del final, amb els grups sardanistes Dintre el Bosc i Nova Crida, van omplir, amb els discursos i ofrenes, un acte que va començar puntual i va durar tres quarts d'hora. El va conduir la periodista Pilar Goñi.

Diferent i transcendent

La primera intervenció va anar a càrrec de l'activista cultural i coordinador d'El Galliner, Joan Morros, convidat a fer-la atès que Manresa és Capital de la Cultura Catalana 2018 i que ell ha estat i és una peça cabdal de la cultura de la ciutat. Morros va dir que havia viscut un munt de diades, però que «la d'enguany és diferent, la sento molt diferent, i és que, després de l'1 d'octubre de l'any passat, moltes coses han canviat al nostre país». Va recordar «la violència física, gratuïta i excessiva als col·legis electorals el dia del referèndum per la independència», l'aplicació del 155 i «la violència judicial que manté nou persones empresonades i set més a l'exili».

Fet aquest dibuix de la situació, es va referir a com ha reaccionat el poble català, com s'ha autoorganitzat i com han canviat els símbols i el llenguatge. «Ens hem quedat sense paraules per expressar la dimensió de la injustícia que percebem al nostre voltant». Va insistir un cop més que «aquest 11 de setembre és diferent pel que hem viscut i transcendent pel que hem de viure», i va acabar afirmant que «la dignitat i la fermesa que hem mostrat una part molt important dels ciutadans de Catalunya són les actituds que ens han de permetre citar-nos en les Diades que vindran fins a aconseguir que puguem celebrar-les en plena llibertat».

Les absències dels últims anys

Ahir, com ja ha passat els darrers anys, amb els regidors de CDC, ERC (sense Mireia Estefanell a primera fila), la CUP i Democràcia Municipal no hi van ser ni els del PSC ni els de Ciutadans. El socialista Felip González va anar a Sant Boi de Llobregat, amb «la senyera presidint» l'acte. El fet que a Manresa ho faci una estelada, tant el PSC com Cs consideren que és contrari a la pluralitat que ha de marcar la celebració.

Precisament en el seu discurs, l'alcalde es va referir a l'acord de ple del 2013 segons el qual l'estelada ha de presidir la plaça «per fer sentir els anhels de llibertat i les ànsies de tenir un estat amb un futur ple de pau i llibertat». Tot seguit, en un to semblant al de Morros, va recordar que la d'ahir era «una Diada diferent», referint-se als polítics presos i exiliats. «Els hem de tenir molt presents a l'hora de tornar a plantejar les nostres reivindicacions, amb fermesa i amb convenciment, i amb l'exemple de lluita i de compromís que ells ens han donat amb l'objectiu de tornar a la unitat que ens va fer avançar políticament i que es va demostrar en la votació de l'1 d'octubre».

Per a ell, «Manresa ha demostrat el seu compromís indiscutible amb els passos endavant que ha anat fent el nostre país i ho continuarà fent, de manera cívica i pacífica, perquè és el que vol una amplíssima majoria de manresans i manresanes». Va afegir que «no hem de caure en les provocacions dels que intenten criminalitzar l'independentisme i enganyar la gent amb mentides i falsedats per fer aparèixer la nostra lluita cívica i democràtica com un moviment violent o agressiu. Són els mateixos que no dubten a utilitzar la violència i les agressions per silenciar la nostra veu, per destruir els nostres símbols i ofegar les nostres demandes de democràcia i llibertat. Són els que ens acusen d'haver trencat la convivència al nostre país, quan són ells els que busquen -i atien- constantment l'enfrontament i el conflicte».

«Tornar a la unitat»

Va dir que «hem de resistir, com hem fet tots aquests anys», i va demanar «tornar a la unitat que ens ha fet avançar políticament com mai ho havíem fet en la nostra història». Per finalitzar la seva intervenció, va remetre a unes paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, on deia que «la República la farà la gent que s'uneix i lluita pels seus drets i, com més forts siguem, més opcions de victòria tindrem». A més a més, va animar tothom qui pugués a participar ahir a la tarda a la manifestació de Barcelona «per demostrar la unitat en contra de la repressió policial i judicial de l'Estat espanyol». Alguns li van fer cas i, una vegada acabat l'acte, se'ls va veure adreçar-se a l'estació d'autobusos per anar a la Diagonal.

Al Passeig, abans i després de l'acte de la Diada, també s'hi va veure qui esmorzava o feia el vermut totalment aliè a la celebració.