Es compleixen 100 anys de la pandèmia coneguda com la grip espanyola que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món. A Manresa, els seus efectes van ser documentats per l'alcalde Maurici Fius i Palà en un llibret editat el 1919 titulat L'epidèmia gripal a Manresa. A la capital del Bages la malaltia va afectar un quart de la població i va matar 243 persones, i unes altres 36 en un altre brot l'abril de 1919.
El 28 de maig de 1918 l'alcaldia de Manresa va ordenar la desinfecció i deguda ventilació de les escoles, fàbriques,tallers, cafès i altres llocs de reunió com a mesura preventiva. Aquell mateix dia va morir el jove Jaume Casals i Mateu, que quatre dies abans havia vingut ja malalt procedent de Pons (Lleida).
En aquell moment, la malaltia ja era estesa per Madrid, Barcelona i altres punts de Catalunya. La brigada municipal sanitària va procedir a la desinfecció del cadàver, l'habitació i la seva roba. El mateix dia, l'alcaldia va ordenar la neteja diària de les clavegueres i «l'estrema vigilància per la puresa d'aliments i begudes».
La guàrdia municipal s'encarregava de la vigilància del servei de recollida d'escombraries, els amos de safaretjos s'havien de responsabilitzar de la deguda separació de la roba de malalts, la brigada municipal havia de desinfectar tot domicili amb un malalt sospitós de tenir la grip i es va anunciar públicament que es procediria en la casa consistorial a la vacunació gratuïta.
El dia 1 de juny va esclatar l'epidèmia entre els soldats de la caserna del Carme i «la invasió va anar creixent fins al punt que de 700 places foren invadits en número de 133». Explica l'historiador manresà Francesc Comas que d'aquí es va escampar per tota la ciutat, fins a un total de més de mil persones afectades, i va provocar la mort de setze residents.
Els mesos de juliol i agost la situació es va normalitzar completament, però entre el 5 i el 6 de setembre va començar el segon brot, entre els treballadors del ferrocarril del Nord i del tramvia de Manresa a Berga. Cap al 24 va tornar a esclatar l'epidèmia a la caserna del Carme i, al cap de poc, es va anar escampant per tota la ciutat fins a afectar unes sis mil persones durant els mesos de setembre, octubre -mes de la màxima virulència-, novembre i primers dies de desembre.
En aquells anys, la ciutat tenia prop de vint-i-cinc mil persones, per tant es pot dir que la grip va afectar una quarta part del total de manresans i manresanes. Hi van morir 243 persones i, en contra del que solia passar en les epidèmies, que afectaven més infants i vells, aquesta grip va provocar una alta mortalitat entre els homes i dones d'edats compreses entre els 20 i 40 anys, que van representar el 56% del total de defuncions.
El mes d'octubre, davant l'expansió de la grip, es va constituir la Junta d'Auxilis -encapçalada per l'alcalde Maurici Fius i Palà que la presidia- per fer front a tots els problemes que l'epidèmia comportava, i va haver de funcionar fins al mes d'abril del 1919, ja que el febrer d'aquest any hi va haver el tercer brot, que va provocar la mort de trenta-sis persones més.
