Després de l'afectació a la caserna del Carme es va estendre per la resta de la ciutat. La publicació de Maurici Fius i Palà relata que un malalt en estat febril «es passejava pels carrers en panyos menors, essent conduit a son domicili per la guàrdia municipal».
L'epidèmia va atacar moltes famílies, començava a caure un i seguia la resta de membres de la família, i si algú se salvava solia ser un infant o un vell. Es van morir molts pares i mares, fet que va deixar infants orfes i, per això, va augmentar el nombre d'asilats a Casa Caritat.
«L'epidèmia gripal a Manresa» deixa constància de «tants i tants casos de pares que han mort deixant els fills en la més trista orfandat, i de tants i tants joves desaparescuts deixant els avis o pares sens el seu apói i en la més horrible i desesperadora vellesa». Afegeix que «seria impossible recopilar el nombre extraordinari de famílies en les quals l'epidemia atacà a tots els de la casa».
L'historiador Francesc Comas afirma que la psicosi va ser tan elevada que la Junta de Sanitat, entre altres disposicions, va prohibir el toc de campanes anunciant funerals i enterraments i que les cases col·loquessin cortines negres a la casa d'un mort.
El brot epidèmic també va atacar, a banda de la caserna del Carme, espais col·lectius, com la caserna de la Guàrdia Civil, la Cova i la residència de Sant Ignasi, les Germanetes dels Pobres, els diferents convents, Casa Caritat amb quatre morts, i les Josefines, que es dedicaven a vetllar els malalts i va ser el col·lectiu amb més defuncions, cinc, entre la comunitat i asilades.
La localització de l'epidèmia dins l'espai urbà mostra una clara diversificació de la mortalitat.
Més morts a Vic-Remei
El districte amb més defuncions va ser el quart, que correspon al que avui és el barri Vic-Remei, ocupat bàsicament per la classe treballadora; el seguia el districte segon, que correspon a una part del barri de Valldaura i plaça Catalunya, que també eren zones de nova construcció amb gent jove treballadora; i després, el districte cinquè del barri de les Escodines, ocupat per pagesos i treballadors.
