L'auge del vehicle elèctric no està arrelant a Manresa com ho fa en altres ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, malgrat l'esforç dels professionals. I és que cada cop són més les empreses que opten per formar-se en la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics perquè ho veuen com una oportunitat de negoci. Ara bé, una oportunitat de futur, no pas de present. Les xifres ho fan palès.

Sorprenentment, a la capital del Bages hi ha actualment menys vehicles elèctrics censats que a final de l'any passat. En concret, n'hi ha 35, mentre que el setembre del 2017 n'hi havia 43. No obstant això, les xifres que facilita l'Institut Català d'Energia (ICAEN) plasmen una situació millor per al vehicle elèctric a la resta del país. Segons aquestes dades, el mercat evoluciona favorablement i cada cop se'n matriculen més (vegeu pàgina 3).

Tots els professionals consultats per aquest diari es mostren optimistes amb la tendència del mercat, malgrat que coincideixen que avui dia encara cal corregir molts factors per tal d'assolir els objectius desitjats. Admeten que la sostenibilitat energètica està de moda i que la mobilitat elèctrica és el futur, «si tenim en compte que les línies les marca Barcelona, pionera en imposar restriccions al dièsel», assegura Raül Guerrero, gestor d'Automecànica Guerrero, a Manresa.

No obstant això, els experts encara aprecien diverses mancances en el producte, principalment pel que fa a l'autonomia. El taller de Guerrero té un punt de recàrrega per a elèctrics des de fa uns tres anys «però no té gaire èxit», fa constar. De moment, només l'han utilitzat tres persones. Guerrero explica que el van posar per a consum intern, tot i que actualment cap dels seus clients té un vehicle elèctric.

Per al mecànic hi ha un problema fonamental: «Es necessita molta estona per carregar el cotxe. Fins que això no se solucioni no creixeran les vendes». Guerrero, en canvi, sí que veu viable que tinguin més sortida els híbrids, aquells que funcionen amb més d'una font d'energia -motor elèctric i de combustió-, ja que «un dels problemes dels elèctrics és que circules sempre amb el neguit de si aguantarà o no la bateria, i amb els híbrids això no passa».

Predisposició de les elèctriques

Empreses elèctriques de Manresa s'han posat les piles en la instal·lació de punts de recàrrega per a elèctrics perquè consideren que la demanda creixerà i volen estar preparades. És el cas d'Elèctrica Garriga, fundada el 1904. El responsable, Antoni Gar-riga, ha apostat per especialitzar-se en la instal·lació d'aquests aparells a través del curs que ofereix el Gremi d'Electricitat, Fontaneria i Afins del Bages-Berguedà-Moianès. L'està realitzant un dels seus treballadors, tot i que no és obligatori per dur a terme aquestes instal·lacions. El gremi ha organitzat tres cursos des del 2017, dos a Manresa i un a Berga, en què s'han format 30 empreses del Bages i del Berguedà. Se'n faran dos més en el proper mig any.

L'electricista Mingu Camps, propietari de Sielec, també ha fet el curs perquè «cada cop es veuen més cotxes elèctrics». De moment, però, sembla que la demanda està estancada. Camps només ha instal·lat un punt de recàrrega, en una comunitat de propietaris: «Vam posar el car-regador per a un veí que tenia un vehicle elèctric, però pel que sé el cotxe no tenia prou autonomia i al final se'l va canviar per un de no elèctric».

Comunitats de veïns

L'acord amb la resta de veïns a l'hora d'instal·lar un carregador és, segons Garriga, un factor a vegades problemàtic, ja que el muntatge s'ha de fer en funció de la potència que necessita cada vehicle. Si se'n vol instal·lar un normal o bé semiràpid, amb la potència elèctrica domèstica n'hi hauria prou perquè «gasta com una rentadora». Però si es vol un punt de càrrega ràpida és probable que s'hagi de modificar la potència de tot l'immoble, fet que pot comportar desavinences entre els veïns.

El cost de muntar un d'aquests equips pot oscil·lar entre els 600 i els 1.000 euros. El preu de l'aparell varia segons la potència requerida i la velocitat de càrrega: un equip domèstic pot costar uns 1.000 euros (equip i instal·lació), mentre que col·locar-ne un semiràpid a la via pública pot valer uns 15.000 euros, i posar-ne un de càrrega ràpida es pot enfilar fins als 40.000 euros.

Antoni Flores, responsable d'Instal·lacions Flores Gas, va cursar la formació l'any passat. Des de llavors no ha instal·lat cap carregador, però està convençut que la formació li serà útil perquè «tard o d'hora hi haurà més demanda i les comunitats de veïns estaran obligades a tenir almenys un punt de càrrega al pàrquing». El mateix opina Joan Galera, cap d'instal·lacions de Cots i Claret. Veu clar que el vehicle elèctric «és el futur», i per això va fer el curs del gremi, «per estar al dia». La constructora ha fet alguna instal·lació en obra nova i també per encàr-rec d'algun client privat.

Sembla que tot i que les xifres són esperançadores, la percepció dels professionals és que al vehicle elèctric encara li falta un llarg camí per consolidar-se com una bona alternativa al vehicle convencional. Un dels electricistes consultats per aquest diari, Antoni Flores, apunta a la competència amb el mercat del petroli com un dels factors clau que cal resoldre per dur els elèctrics i també els híbrids a l'èxit i, de moment, ho veu bastant negre: «El vehicle elèctric ha iniciat una guerra amb les petrolieres, ja veurem com s'ho fan els fabricants per desencallar el mercat», es pregunta.