A la Manresa de començament de segle XX hi havia la Caixa d'Estalvis de Manresa, oberta l'any 1865, i la sucursal de la Caixa de Pensions del carrer d'Àngel Guimerà, a més a més de diferents bancs. El 1881 es va constituir el Banc de Manresa, que va donar suport a la construcció del Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, però va tenir molt poca durada. A la primeria del XX hi havia tres bancs: la banca Padró Germans, la casa Sol, Raurich i Companyia i la sucursal del Banc de Préstecs i Descomptes.

La banca Padró era successora de Lluís Alberni, important comerciant que havia estat nomenat corresponsal del Banc d'Espanya a Manresa. Rebia el suport dels germans Padró, per això, quan Alberni va morir, va traspassar el negoci bancari als Padró (1904), que tenien el negoci a l'edifici del carrer d'Àngel Guimerà número 30. L'any 1967 es va transformar en el Banc Mercantil de Manresa i, després de diferents noms, deixarà aquest any l'activitat financera.

Al costat de la ferreteria Sol

Un segon banc era el de Sol, Raurich i Companyia, que, des del 1868, era a la casa de la Muralla del Carme números 12 i 14, al costat de la ferreteria Sol, i que va funcionar fins al 1917, quan va ser adquirit pel Banc de Terrassa fins al 1922, quan va tancar el banc egarenc.

Un tercer banc era el de Préstecs i Descomptes, que tenia la seva oficina al començament del car-rer del Born número 17, a l'edifici de Ca la Buresa. Va ser absorbit pel Banc Hispano Colonial, que, a la vegada, ho va ser pel Banc Central el 1919.

A la dècada dels vint es va ampliar el nombre d'agències bancàries, com la Banca Garriga Nogués ( Cal Viñas del carrer de Jaume I); la Banca Arnús, al xalet de la Lliga Regionalista del passeig de Pere III; el Banc Central (1929), al carrer del Born, 17, i el Banc de Catalunya (1930), al carrer d'Àngel Guimerà, 16.