Issam El Kart va fer les proves lingüístiques a Vic i la de cultura general a Mataró. Eren les ciutats on la llista d'espera per poder fer els exàmens no era tan llarga. I és que moltes de les persones s'han d'esperar uns quants mesos per poder anar a les proves perquè hi ha una gran quantitat d'estrangers que volen obtenir la nacionalitat, es calcula que uns 100.000 cada any. Va fer les proves el 2016, però encara li han de donar la nacionalitat espanyola. Un cop va rebre el diploma que el certificava com a apte en coneixements lingüístics, va iniciar els tràmits telemàticament.

Per aconseguir ser ciutadà de ple dret de l'Estat espanyol, a part de certificar els coneixements també s'ha d'adjuntar un document amb els antecedents penals, el passaport i un certificat de naixement que s'ha de sol·licitar al país d'origen. Té clar que la burocràcia va lenta, en part, perquè abans de l'obligatorietat de superar les proves per obtenir la nacionalitat només hi havia el requisit dels deus anys de residència a l'estat. «Això va fer que moltes persones que ja havien superat aquest període temporal, però encara no la tenien, la sol·licitessin i així no haver de superar les proves. Alguns temien que no les poguessin passar», explica. Espera, però, poder obtenir aviat la nacionalitat espanyola. «Et dona més drets, i per això la vull tenir», explica. De fet, a part de votar, tenir la nacionalitat i, per tant, ser membre de la Unió Europea li pot donar el dret de viatjar tranquil·lament per qualsevol país de la UE. «Amb el permís de residència inferior a cinc anys, només es pot visitar el país tres mesos, com si fossis un turista, i, per tant, els drets de lliure circulació són més restringits».