Manresa té més del doble d'immigrants amb dret a anar a votar que el 2009. La població estrangera que ha obtingut la nacionalitat espanyola ha crescut el 114% (2.283) en els dar-rers nou anys com a conseqüència, sobretot, de l'increment de mar-roquins que l'han aconseguida durant aquest període. Les xifres indiquen que és el col·lectiu que més sol·licita poder obtenir la totalitat dels drets ciutadans, tot i no ser un dels grups d'estrangers que tenen més facilitat a l'hora d'obtenir-la. En el còmput total, actualment a la capital del Bages hi ha 4.274 persones nascudes fora de l'Estat amb nacionalitat espanyola, el 23,7% dels 18.004 estrangers.

El 33% dels immigrants de Manresa amb nacionalitat espanyola han nascut al país alauita, i és a molta distància del segon gran grup, el dels equatorians, que representa el 13%. De fet, el mapa d'immigrants amb nacionalitat espanyola és ben diferent del dels grans grups d'estrangers que viuen a la ciutat i que consten al padró municipal amb el permís de residència, i per tant amb menys drets.

El col·lectiu marroquí és el gran grup d'estrangers de la ciutat, amb 6.182 persones -amb el permís de residència-, provinents d'aquest país del Magreb, i, segons les dades facilitades per l'Ajuntament de Manresa, actualment hi ha 1.410 persones nascudes al Marroc amb nacionalitat espanyola. A partir d'aquí, les dades de grups d'immigrants que sol·liciten la nacionalitat és ben diferent. El segon gran grup d'estrangers amb més presència a la ciutat és el romanès, amb 1.273 persones; el tercer és el xinès, amb 588; i el quart, el senegalès, amb 476 estrangers provinents del país subsaharià. Però les dades d'immigració indiquen que l'equatorià és el segon col·lectiu que més ha sol·licitat la nacionalitat espanyola, amb 558 persones provinents d'aquest país llatinoamericà que ja són ciutadans a ple dret de l'Estat. Després ve el grup de colombians, amb 338 persones, i el dels argentins, amb 203. De fet, entre els residents a Manresa provinents d'aquests tres últims països hi ha més persones que tenen la nacionalitat espanyola que no pas els que encara no l'han obtinguda.

Els llatinoamericans, dos anys

El principal motiu pel qual els grups llatinoamericans són els que tenen més membres amb nacionalitat espanyola -després dels marroquins- és perquè no necessiten tants requisits com d'altres grups per aconseguir-la.

El 2015 va entrar en vigor el nou procediment per aconseguir la totalitat dels drets de ciutadania. En general, els immigrants han d'haver viscut deu anys a l'Estat i passar dues proves dissenyades per l'Institut Cervantes, una de lingüística en castellà i una altra sobre coneixements socioculturals i constitucionals, i pagar uns 300 euros de taxes i pel dret a presentar-se a les proves. Per als residents nascuts a països iberoamericans, les exigències són menors i només han d'haver residit a l'Estat durant dos anys i no han de superar la prova de llengua.

Avantatges que també s'estenen a estrangers provinents de països com a les antigues colònies espa-nyoles de Filipines i Guinea Equatorial; i també d'Andorra i Portugal.

El coordinador del Programa d'Acollida de l'Ajuntament de Manresa, Josep Vilarmau, explica que, a part, hi ha una minoria de persones provinents de països d'Amèrica Llatina i Europa que han obtingut la nacionalitat perquè són descendents d'espanyols que van emigrar fa molts anys. «Els pares o avis eren espanyols d'origen i van emigrar sobretot a Argentina i França», explica.

El llarg temps d'espera

Estrangers d'origen marroquí que han passat les proves expliquen a aquest diari que el temps d'espera per poder obtenir la nacionalitat és llarg, i que el ministeri de Justícia -l'organisme encarregat de tramitar els expedients- no compleix els terminis que els van dir, uns sis mesos. L'espera per obtenir la nacionalitat és de dos anys, un cop s'han superat les proves de llengua i cultura.

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) fa gairebé 30 anys que té una branca dedicada a l'assessorament a immigrants, i assegura que es van endurint les condicions per obtenir la nacionalitat espanyola. El secretari general al Bages i al Berguedà, Lluís-Vidal Sixto, assegura que les proves són cada cop més difícils i que l'actual procediment per obtenir la nacionalitat posa més traves. «Ara hi ha preguntes als exàmens que són difícils. En el de llengua poden preguntar la conjugació d'un temps verbal complicat, i en el de coneixements de la Constitució, algun cop han preguntat quan tarda a tornar al Congrés un projecte de llei que ha estat rebutjat al Senat. També s'han fet, darrerament, preguntes trampa, com quin riu uneix Barcelona i Madrid», explica Sixto.

El responsable de CCOO també denuncia que la informació del procés és molt pobra i a vegades crea confusió. «He trobat persones que, com que els faltava pocs mesos per complir els 10 anys de residència a l'Estat, ja van sol·licitar fer les proves i la documentació necessària perquè la llista d'espera per fer els exàmens és llarga i es tarda uns mesos. I, un cop va arribar el moment, els van dir que no i que havien d'iniciar el procés de nou. I és que s'ha de començar a tramitar quan han passat els 10 anys. En cap cas abans», explica.

Des del sindicat animen els estrangers que sol·licitin la nacionalitat per tenir la totalitat dels drets de ciutadania, perquè és una mostra d'integració i poden votar els representants polítics. A més, consideren que les condicions per obtenir-la s'enduriran més.