El dia que Abderahman Tounsi, de 34 anys i veí de Manresa, va rebre el missatge que havia passat les proves es va posar molt content. Ja sabia que les havia superades, però aquella confirmació significava que ja podia iniciar els tràmits per poder obtenir, definitivament, la nacionalitat. Però d'això ja fa dos anys i encara no en sap res. El juliol va trucar per enèsima vegada al ministeri de Justícia per saber com estava el seu expedient i li van contestar que tornés a demanar-ho al cap d'un parell de mesos. Espera que la pròxima vegada sigui la definitiva. Sigui com sigui, sap que tard o d'hora serà ciutadà de ple dret de l'Estat espanyol.

«Ho vaig fer per sentir-me més integrat. Jo soc d'aquí, tinc la meva família a Manresa i he decidit construir el meu projecte de vida aquí», explica. A més, creu que també és important poder anar a votar i escollir els governants. És un dels principals drets dels ciutadans.

La burocràcia, però, no és benèvola amb els estrangers. El seu fill, de set anys, va néixer a Manresa i, per tant, pot tenir la nacionalitat espanyola.

Quan tenia un any, va iniciar els tràmits per poder-la aconseguir, però no la hi van donar fins fa uns mesos. És a dir, que el seu fill no ha estat un ciutadà de l'Estat amb tots els drets constitucionals fins als set anys. Té una altra filla més petita, però perquè pugui tenir la nacionalitat espera obtenir-la ell abans. «No vull esperar tant de temps com amb el meu fill. Crec que un cop jo la tingui, serà més fàcil donar-li la nacionalitat», explica.

Aquest marroquí de 38 anys que viu a Manresa va passar les proves de llengua i de cultura general en un centre de Terrassa.