Ja fa anys que van sortir al mercat les primeres bicicletes elèctriques. Funcionaven amb bateries de plom i podien arribar a pesar més de 40 quilos. Ara bé, com en qualsevol invent, la tecnologia hi ha fet de les seves i ha revolucionat el mercat. Les bicis elèctriques han evolucionat molt i ja no són les baluernes de fa vint anys. Quant a la mobilitat urbana, cada cop se'n veuen més i el mateix passa entre les colles ciclistes, on aquest model s'ha imposat darrerament. Ho demostra el fet que existeixen colles 100% elèctriques.

A Manresa, els venedors especialitzats en bicicletes han notat un augment progressiu de les vendes d'elèctriques, sobretot de muntanya -les anomenades BTT, bicicletes tot terreny-, que tenen un perfil de comprador molt ben definit. Majoritàriament són ciclistes de més edat, a qui la bici elèctrica permet continuar fent el mateix que feien abans sense ressentir-se'n. «Quan veuen que ja no poden fer el que fan els altres s'interessen per les bicis elèctriques. La majoria comenten que són divertides, perquè no patinen (pesen més) i els permeten pujar per llocs difícils que per a ells són inaccessibles sense aquesta ajuda», explica Marc Pesarrodona, de la botiga Cicles Pesarrodona i fill del mític ciclista bagenc Josep Pesarrodona.

Més BTT que bicis urbanes

Pesarrodona explica que venen una elèctrica al mes, aproximadament, i sol ser una BTT: «Urbanes encara no se'n veuen gaires a Manresa». Per als experts, això és degut, en part, a les mancances que té la ciutat: «No tenim carril bici als principals eixos de la ciutat i sembla que el model urbà no acaba d'encaixar», opina Albert Bellès, propietari de TBellès Team. Afegeix que «no és una cosa puntual de Manresa, sinó de tot el país. No tenim cultura de moure'ns amb bici, però la mobilitat sostenible sí que està arrelada en molts països del nord d'Europa».

Les bicis elèctriques, també conegudes com a e-bikes, consten de quatre elements fonamentals: motor, bateria, sensors de pedaleig i visualitzador. El motor només s'activa amb el pedaleig i s'atura si es deixa de pedalar. Així doncs, i malgrat que n'hi ha que el modifiquen (il·legalment) perquè funcioni sense necessitat de pedalar, la tasca del motor és potenciar la força que fa el ciclista quan pedala. Ofereix diferents graus d'ajuda i està limitat als 25 km/h (si la bici va més ràpid el motor s'atura). Així doncs, l'esportista pot escollir el grau que més li convé segons el recorregut, el desnivell o l'esforç que vol fer, però sempre ha de pedalar.

És per això que es considera una bicicleta a tots els efectes: pot anar per carrils bici, per pistes forestals, no requereix matrícula ni carnet de conduir i no paga impost de circulació, a diferència dels ciclomotors i les motos.

Electrificar una bicicleta

«Legalment són molt importants les diferències entre una bici elèctrica i una moto», assenyala Josep Tomàs, un dels socis fundadors de Manresa en Bici (MBici). L'empresa posseeix tres bicis elèctriques i un remolc tibat també per una e-bike per dur a terme tasques de repartiment i, a més, converteix bicis convencionals en elèctriques.

MBici va començar a oferir aquest servei poc després d'obrir ara fa 6 anys, i des de llavors ha electrificat una seixantena de bicis. «La demanda d'aquest servei ha estat un degoteig. Sobretot ens han portat bicis de muntanya, perquè en el cas de les urbanes no surt tan a compte», diu Tomàs. El cost d'electrificar una bici oscil·la els 800 euros, 90 dels quals són per a la instal·lació (a càrrec de MBici) i la resta, més de 700 euros, pertanyen al preu de l'equip.

L'hàndicap del preu

Si ens fixem en els preus de les elèctriques urbanes veiem que se'n poden trobar a partir dels 1.000 euros. En canvi, el preu d'una BTT elèctrica no sol baixar dels 3.000 euros i es pot enfilar fins a més de 10.000. Marc Ribas, responsable de la botiga Triskel 365, assegura que, «tot i que el preu del vehicle elèctric sembla enfocat a un perfil de persona amb més poder adquisitiu, fer aquesta inversió val la pena. Se t'obre un ventall molt més gran d'opcions i el cost del manteniment no és més car que el de les bicis no elèctriques».

El preu, però, és un dels factors més influents a l'hora de fer el pas. Malgrat que tots els especialistes consultats per Regió7 asseguren que l'experiència dels clients que han comprat una e-bike sempre és molt positiva, admeten que hi ha alguns aspectes a millorar, entre els quals el preu. «Si les abarateixen, en redueixen el pes (uns 22 quilos de mitjana) i n'augmenten l'autonomia (entre 40 i 100 quilòmetres), veurem un boom de la demanda», valora Albert Bellès.

Explica que per ara la venda d'elèctriques representa un 15% de la seva facturació. El gruix de les vendes se l'endú el model de muntanya, però també tenen elèctriques urbanes, que van ser les primeres que es van llançar al mercat, i aquesta temporada «els fabricants estan apostant fort per les de carretera», diu Bellès.

Ciclisme en família

Ribas, de Triskel, puntualitza que no només la gent gran compra bicis elèctriques: «Hem tingut diversos clients que han comprat una elèctrica per a la dona i ara fan sortides junts, mentre que abans això era impensable. Hi ha pares que n'han comprat una d'elèctrica als fills per poder anar amb bici a la muntanya en família. I també és molt venuda entre joves amants del descens, a qui els va molt bé l'ajuda per pujar fins dalt per corriols i senders. Amb una bici normal la pujada mata», sentencia.