Manresa es manté en la primera posició com a ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb més persones sobreenvellides. 19 de cada 100 persones més de 65 anys en tenen més de 85 anys, segons les darreres dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i l'Ajuntament de Manresa. Una xifra que no s'atura i que ha anat creixent. En els darrers 10 anys, del 2007 al 2017, l'índex de sobreenvelliment a Manresa ha incrementat 7 punts, del 13% al 19%, mentre que la mitjana catalana n'ha augmentat 4, passant del 12% al 16%.
La primera vegada que Manresa va ser la ciutat més sobreenvellida del territori català aquest segle va ser l'any 2010, sense perdre el lideratge, 7 anys després continua al capdavant de les ciutats de més de 50.000 habitants.
Tot i així, el sorpasso no va ser d'un dia per l'altre,ja que des de principi de l'any 2000 Manresa ja es trobava entre les tres principals ciutats catalanes amb més persones sobreenvellides, juntament amb Sant Cugat del Vallès, Barcelona i Girona, de manera alternada. Actualment, Barcelona és la segona ciutat més sobreenvellida amb un índex del 18,8% i Lleida és la tercera amb el 17,7%, segons fonts de l'Idescat.
La regidora Cohesió Social, Gent Gran i Salut, Mercè Rosich, destaca com a causa principal de l'increment que «la gent cada vegada viu més anys», amb una esperança de vida més llarga i millors serveis d'atenció sanitària.
Escurçant distàncies
Tanmateix, segons les últimes dades del padró municipal del 2017, Manresa se situa en el punt més pròxim de la mitjana catalana d'envelliment aquest segle, i redueix distàncies amb moltes ciutats de Catalunya.
En l'últim any, els manresans més grans de 65 anys representaven el 19,8% de la població total, només un punt per sobre de la mitjana catalana, del 18,6%. Anys enrere, aquesta diferència havia estat més gran i havia arribat a superar la mitjana per 3 o 4 punts. Actualment, al municipi manresà, 1 de cada 5 persones és anciana.
Persones nouvingudes
La causa principal que va fer que a partir de l'any 2008 es comencés a reduir la mitjana de la població més gran de 65 anys va ser «l'arribada de població estrangera a la capital bagenca», explica Rosich. «Moltes de les persones nouvingudes a la ciutat són gent jove i, en la darrera dècada, això ha generat un canvi de tendència de la demografia, destaca la regidora.
De fet l'arribada de població estrangera va experimentar una davallada del 2011 al 2014, però a mitjan 2015 va tornar a remuntar. Llavors, es van retallar encara més les distàncies d'envelliment amb la mitjana catalana. El darrer padró de Manresa, del juny del 2018, confirmava aquestes xifres, ja que s'assolien rècords històrics d'increment de persones immigrants, amb 738, mentre que el 2011 no s'havia arribat ni a les 200, en el mateix període de l'any.
«La gent jove fa baixar la mitjana», recalca Rosich. «Ja veurem, però, què passarà d'aquí a 30 anys» en relació amb l'evolució de la piràmide generacional. I és que l'any passat, els manresans de 35 als 45 anys representaven el 17% de la població.
Així doncs, tot i reduir distàncies amb altres ciutats catalanes, la tendència cap a una societat cada vegada més envellida hi és, tant a escala municipal com de país. D'altra banda, Manresa també destaca per ser el municipi amb menys població entre 16 i 64 anys, amb el 62,62%, mentre que la població menor de 16 anys representa 17,3% a Manresa.
