La Fiscalia Provincial de Barcelona ha interposat una querella contra PYMSA per la comissió d'un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient. Fins al desembre passat, l'empresa situada a Valldaura va tractar la fusta amb creosota, considerada un possible agent cancerigen. Des d'aleshores, només la tracta amb sals hidrosolubles, que és menys contaminant. Una denúncia, l'any 2016, de les quatre comunitats de veïns afectades, que aquest 2018 ha fet quaranta anys que demanen que l'empresa traslladi la producció fora del nucli urbà per no haver-ne de suportar dia rere dia els sorolls, pudors i fums, va fer decidir al ministeri fiscal obrir una investigació, els resultats de la qual l'han portat a querellar-se contra l'empresa.
Tot i que, d'entrada, només hi ha querellat -com a persona jurídica- R.S.O., gerent, conseller i president de PYMSA i apoderat mercantil de Pymsaforest SL, el ministeri fiscal especifica que «s'interposa la present querella contra aquelles persones que al llarg de la instrucció fiscal es revelin, també, com a responsables del presumpte delicte que s'imputa». És a dir, que si s'admet a tràmit la querella, durant les diligències hi pot haver nous querellats.
Concentracions elevades
Una de les informacions més contundents que inclou la querella, referent a l'anàlisi quantitativa dels controls d'aire interior i exterior a l'habitatge on es van fer durant la investigació, és que «en períodes d'olor-contaminació s'enregistraven concentracions elevades de naftalè (compost amb fase H351, sospitós de generar càncer)» amb valors que no només incomplien el criteri de qualitat de l'aire sinó que, a més a més, «eren vint (20) vegades més alts que els esperats en una zona urbana. Els nivells de TCOV (relatius als compostos orgànics volàtils) a l'interior de l'habitatge (570 µg/m3) també van superar el criteri del valor de confort de l'aire interior segons la norma UNE 171330-2». El naftalè és un dels components de la creosota.
L'exposició dels fets al document del fiscal afegeix que «l'estudi pericial va concloure que l'impacte en l'entorn de l'activitat empresària era degut a les emissions originades en les instal·lacions de PYMSA, pel tractament de la fusta en autoclaus i l'emmagatzemament de la fusta tractada», i que, «si bé el nivell d'impacte de l'activitat sobre el seu entorn era variable, aquest impacte era cada dia i no corresponia a episodis puntuals, depenent, a més a més, de les condicions meteorològiques concurrents, de manera que en períodes de baixa dispersió, l'impacte podia ser més gran que el mesurat» per l'Àrea Central de Medi Ambient dels Cos de Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb tècnics del Laboratori del Centre de Medi Ambient de l'UPC. Els Mossos, amb la col·laboració de tècnics de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, també van fer mesuraments sonomètrics.
Pymsaforest neix el 2007 fruit de la fusió de Postes y Maderas SA (PYMSA), activa des del 1916, i de Santasusana SA. A efectes pràctics, malgrat que la llicència d'activitat la té PYMSA, aquesta i Pymsaforest són el mateix.
L'octubre passat, després d'arribar a un acord amb l'Ajuntament, PYMSA li va lliurar la sol·licitud de modificació de l'activitat, que suposava renunciar a la part de la producció a Valldaura de la fusta tractada amb creosota. El desembre va portar a la pràctica aquesta renúncia. Alhora, es va comprometre a no sobrepassar les emissions de soroll que marca el mapa acústic. En la roda de premsa de l'Ajuntament per anunciar-ho, l'alcalde Valentí Junyent va vaticinar que, abans que s'acabés l'actual mandat, l'empresa hauria traslladat la seva activitat a fora del nucli urbà de Manresa.
La querella del fiscal repassa fil per randa els requeriments a PYMSA fets per diverses bandes, com ara els del departament de Medi Ambient el 2008 i el 2009 per tal que presentés la sol·licitud de llicència ambiental per adequar la seva activitat empresarial a la nova normativa ambiental. Cita que, malgrat això, «PYMSA continua desenvolupant la seva activitat sense haver-se adaptat a les normatives ambientals actuals, sabent o acceptant que els sorolls, olors i emissions originats en les seves instal·lacions podien alterar l'activitat diària dels veïns dels habitatges veïns amb el consegüent risc per a la seva salut física». Quant al tema del soroll, amb les multes incloses per part de l'Ajuntament, assegura que, «des del 2014 fins a l'actualitat, ni per part del querellat R.S.O. ni de cap altre representant de la mercantil querallada es va prendre cap mesura apropada per cessar la contaminació acústica generada».
18 mesos de diligències
Presentada la querella i confirmada la seva recepció aquest dijous per part del jutjat de Manresa, aquest té tres mesos de temps per admetre-la o no. Si l'admet, començarà un compte enrere de 18 mesos per portar a terme les diligències -el fiscal ha declarat complexa la instrucció perquè es pugui desenvolupar en 18 mesos i no en els sis que marca la llei. Aquestes diligències conduiran al sobreseïment del cas o bé a l'acusació. Si el jutjat no admetés la querella, el fiscal té previst presentar recurs d'apel·lació.
