Més de la meitat dels edificis que hi ha al Barri Antic de Manresa (el 64%) són de renda obrera, construïts entre els anys 1875 i 1899. Per tant, tenen entre un segle i un segle i mig de vida. Aquesta dada és només una de les moltes que inclou la recerca realitzada per l'arquitecte establert a Manresa Pere Santamaria, una tesina sobre el Barri Antic amb més ombres que llums, i no pas per voluntat de l'autor. No és cap secret que el nucli antic de Manresa està a anys llum de brillar com podria. Regió7 ofereix avui la primera entrega d'una sèrie que anirà publicant regularment.

El treball de final de màster de Santamaria és una radiografia inèdita del Barri Antic de la ciutat, inclòs un petit sector de les Escodines. Inèdita perquè és el primer cop que en un mateix plànol es recullen totes i cadascuna de les plantes dels edificis del sector més vell de la ciutat, i perquè n'ofereix una anàlisi històrica, urbanística i constructiva amb dades i conclusions que no s'havien donat fins ara. Justament el proper 24 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, l'arquitecte oferirà a la seu de la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes, a la casa Lluvià de Manresa, una conferència sobre la seva tesina -prèvia a fer la tesi doctoral a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona de l'UPC, on és professor associat del departament de Construcció- amb l'enunciat del treball: «Anàlisi urbanística, constructiva i energètica dels edificis del nucli antic de Manresa». S'acompanyarà amb algun dels plànols que inclou, com el que il·lustra aquesta pàgina, que hi quedaran exposats un temps.

Les tipologies d'edificis

Una de les informacions que recull el treball té a veure amb la tipologia dels edificis que, segons l'anàlisi històrica de les tipologies constructives a nivell de la ciutat, es classifiquen en: cases artesanes i suburbanes, casalots i palaus, cases de renda obrera, cases de renda burgesa, edificis moderns i equipaments.

Els de renda obrera són els més nombrosos al Barri Antic (64,14%). Construïts entre els anys 1875-1899, durant el desenvolupament industrial de la ciutat, tenen cinc plantes (planta baixa i quatre pisos) i són el resultat de la reedificació de les cases pageses i artesanes afectades pels incendis del 1713 i del 1811, o nous edificis construïts en solars que van quedar lliures després de l'enderroc de cases que estaven en estat ruïnós. La distribució és semblant a la de les cases pageses o artesanes, però amb més plantes. A més, en aquests edificis es construeix una nova escala amb petites obertures a façana i se substitueixen les finestres per balcons. Els materials utilitzats són la pedra a la planta baixa i el maó cuit a les plantes superiors, amb bigues de fusta.

Les parcel·les més estretes

La segona tipologia més representativa, tot i que sigui amb un percentatge molt inferior a l'anterior (un 12,70%), són les cases artesanes i/o pageses o suburbanes, que són les més antigues del Barri Antic -del segle XI al XVIII- i que ocupen les parcel·les més estretes (normalment, al voltant dels 3 metres d'amplada). L'artesana solia constar de planta baixa, on hi havia el taller; habitatge per al mestre a la primera planta i habitatge per a l'aprenent a la segona. Durant el procés de densificació d'aquest sector de la ciutat es van afegir unes golfes al darrer pis amb grans finestrals quadrats o rectangulars. Pel que fa a la casa pagesa o suburbana, era molt similar a l'artesana, amb la diferència que era sempre a prop de les muralles i fins i tot a l'espai fora muralla. Inicialment, estaven formades per planta baixa, un pis i golfes amb finestres amb porticons i una corriola per pujar els productes agrícoles. A la planta baixa hi havia les tines, lloc per guardar les eines i l'estable al fons.

Als principals carrers comercials

Un 10,53% són edificis de renda burgesa, construïts majoritàriament a principi del segle XX en els principals carrers comercials del sector (Born, Sant Miquel, Sobrerroca...) i propietat de persones que tenien altres béns. Consten de tres o quatre pisos d'alçada però, a diferència de la casa de renda obrera, en aquest cas la caixa l'escala s'allunya de la façana i se situa al centre de l'edifici.

Darrere seu hi ha els edificis moderns (8,22%), construïts a partir de la segona meitat del segle XX i localitzats en zones de remodelació urbana o ocupant solars entre mitgeres. Els equipaments, com ara la casa consistorial, representen el 3,13%, i només amb 1,81% hi ha els casalots i palaus pertanyents a les grans famílies adinerades. En aquest cas, són construïts segons els esquemes del barroc civil i transformen radicalment l'illa de cases on se situen ja que ocupen diverses parcel·les medievals, 4 o 5.

Mes reformes que cases noves

L'estudi destaca que les cases de renda obrera - i les més antigues- presenten una gran diversitat de materials i sistemes constructius pel fet que, en la majoria de casos, són el resultat de la reedificació de cases més antigues. De fet, Santamaria explica en la seva tesina que, segons dades dels arxius municipals d'atorgaments de llicències d'obres, durant aquest període -el del desenvolupament industrial de la ciutat- es van portar a terme més reformes que no pas noves construccions.Les conclusions

En canvi, les cases de renda burgesa presenten més uniformitat quant als materials i sistemes constructius. És per això, fa notar l'arquitecte en les conclusions, que «es proposa que, abans d'actuar en els edificis de tipologia artesana, pagesa, casalots i cases de renda obrera, s'hauria de portar a terme una diagnosi estructural per entendre el funcionament de l'edifici en la seva totalitat, conèixer a fons els materials de l'estructura vertical i horitzontal i poder fer propostes d'intervenció globals». Afegeix, també, que «en casos d'edificis de renda burgesa serà suficient una inspecció visual per determinar que no hi hagi casuístiques estra-nyes en el sistema constructiu i procedir a actuar».