Manresa és la ciutat catalana de més de 50.000 habitants que té un percentatge més elevat de persones en edat no productiva, és a dir, de ciutadans que no tenen edat per treballar, ja que tenen menys de 16 anys o més de 65 anys.

Així doncs, segons les últimes dades publicades per l'Idescat el 2017, a la capital del Bages, la relació entre les persones d'edats dependents i les que es troben entre els 16 i els 64 anys, que es coneix com a índex de dependència global, és del 57,4%. La xifra de Manresa es troba 5 punts per sobre de la mitjana catalana, que és del 52,6%.

L'índex de dependència global serveix per mesurar la càrrega -econòmica- que per a la població en edat de treballar representa la població en edats dependents. D'aquesta manera, hi ha 57 persones dependents per cada 100 persones que es troben entre els 16 i els 64 anys al municipi.

Per franges d'edat

Les proporcions de persones en edats dependents són lleugerament similars en els dos rangs d'edats. Poc més d'un 17% de la població manresana, que era de 75.552 habitants el 2017, tenia menys de 16 anys, mentre que gairebé un 20% era més gran de 65.

És important diferenciar com són les despeses que es destinen a ambdós grups d'edat, ja que no tenen les mateixes característiques. Gran part de la inversió econòmica que suposen els infants i adolescents està relacionada principalment amb l'educació. En canvi, la despesa dels ancians és principalment pel pagament de l'atenció sanitària i les pensions.

Per tant, una elevada taxa de dependència global és una xifra preocupant, sobretot amb l'increment dels darrers anys. A Manresa, l'any 2007 era del 50%, el 2012 del 54% i el 2017 va ser del 57,3%.

La causa principal d'aquest índex de dependència global «tan elevat a Manresa no sembla que sigui la baixa natalitat que hi ha a la ciutat», que és de 9,28 (9,28 naixements per cada 1.000 dones), explica l'expert en demografia i investigador Ramón y Cajal del Centre d'Estudis Demogràfics, Jeroen Spijker. En l'últim any, la xifra del municipi estava lleugerament per sobre de la mitjana catalana de natalitat, que és de 9,23.

Natalitat i gent jove

Tanmateix, «la proporció de persones més grans de 65 anys és altíssima i la població que es troba en edat laboral a Manresa és quasi la més baixa de totes les ciutats grans de Catalunya», destaca Spijker. I per això surt un índex de dependència tan elevat. Spijker assenyala que «l'envelliment de la població es veurà afectat, en un futur pròxim, en molts àmbits de la població: l'economia (el mercat laboral, les pensions i el consum més dirigit a la gent gran) i la política (el vot de la gent gran cada cop té més pes), però, també, en aspectes com l'estructura familiar (menys nets però més avis i fins i tot besavis), en les formes de convivència i també en la demanda per la cura de la gent gran. No obstant això, l'envelliment és només un dels factors darrere de les retallades en les pensions per la crisi, un sistema de salut sobrecarregat i un mercat laboral de baix rendiment», afegeix Spijker.

Tot i que a Manresa la natalitat es troba per sobre de la mitjana catalana, «entre el 2008 i el 2017 hi va haver un descens del 25% en els naixements a Catalunya, provocat, principalment, per l'arribada de generacions més petites en edats fèrtils i la crisi econòmica, que retarda la maternitat», afirma Spijker. «Amb pràcticament cap habitatge públic i els preus cars, l'elevada taxa d'atur juvenil i un mercat laboral insegur, és poc probable que es produeixi una recuperació en els naixements, que seran els treballadors del futur», assenyala l'expert.