«Encara recordo les avingudes d'aigua del riu, que inundaven la fàbrica. N'hi va haver una que va matar tots els conills que teníem». Maria Teresa Santamaria, de 82 anys d'edat, va tornar ahir a la fàbrica dels Panyos de Manresa. Ella no hi va treballar mai, però, en canvi, sí que hi va viure: durant 39 anys va residir en una zona de l'edifici habilitada com a habitatge. «Hi vivíem quatre famílies de treballadors. Era com una petita colònia tèxtil. Fins que l'any 1979, tres anys després que la fàbrica tanqués definitivament, ens en vam haver d'anar», explicava.

La Maria Teresa va ser ahir una de les més de cent persones que van participar en les visites guiades a la fàbrica dels Panyos, organitzades per l'Ajuntament de Manersa amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni. L'activitat es va fer aprofitant l'inici dels actes de celebració dels 200 anys de l'edifici, ja que es tracta de la fàbrica de riu més antiga de tot Catalunya. «Ja vaig poder tornar als Panyos ara fa uns quants anys, quan es va inaugurar la rehabilitació de la coberta. Pero m'ha tornat a fer molta gràcia avui poder tornar a veure per dins la fàbrica», afegia satisfeta la Maria Teresa.

Tant ella com la resta de visitants, que es van dividir en subgrups, van poder passejar-se, protegits amb cascos, per l'interior de la planta baixa i del soterrani, on van poder admirar per exemple les magnífiques voltes. Per a molts, era el primer cop que trepitjaven l'interior d'una fàbrica de la qual, fins ara, només en coneixien els dos elements més emblemàtics que es poden veure de fora: la xemeneia i la gran quantitat de finestres. Originalment, n'hi havia 366.

«Sempre s'ha dit que era una fàbrica que tenia tantes finestres com dies té l'any», recordava ahir l'arquitecte manresà Lluís Piqué, que va ser un dels encarregats de dur a terme les visites guiades. «Es van fer tantes finestres per tenir bones condicions de ventilació i d'il·luminació», va explicar. Per a Piqué, ahir també va ser la seva primera vegada, no pas de visitar els Panyos, però sí de fer de guia turístic. «No ho havia fet mai fins ara», va confessar, mentre el públic li va respondre, aplaudint-lo, que ho havia fet prou bé.

Piqué va explicar les característiques més arquitectòniques de l'edifici, però també els diferents usos històrics que ha tingut al llarg dels darrers 200 anys: «Va començar sent una fàbrica de draps, és a dir, de panyos fins que, a partir del 1850, va passar a ser una fàbrica tèxtil de cotó». Segons va manifestar, la planta baixa de l'edifici tenia 1.224 metres quadrats. «Havia de ser impressionant veure tot això en moviment!», va exclamar l'arquitecte. Dècades després, va afegir Piqué, durant la guerra civil, la fàbrica es va convertir en una caserna militar, entre el 1936 i el 1939. «A les parets encara hi ha rastre d'alguns grafits de soldats de l'època», va explicar Piqué al públic.

Els visitants, però, van poder comprovar que la fàbrica dels Panyos, malgrat que s'hagi fet la rehabilitació de la coberta, és un espai encara pendent de recuperació. Per aquest motiu, l'Ajuntament ha programat, des d'ara mateix i durant dos anys, fins al 2020, diverses activitats a l'entorn de la fàbrica. El regidor d'Urbanisme, Marc Aloy, va ser ahir un dels que va participar a la visita a la fàbrica. «Una joia del patrimoni industrial del país que compleix 200 anys», va destacar Aloy en una piulada.

La fàbrica, de fet, va ser declarada bé cultural d'interès nacional el 2009. I és inclosa en el Pla Nacional del Patrimoni Industrial, com un dels quatre edificis industrials de més interès de Catalunya. Va ser construïda per iniciativa d'una de les empreses industrials més dinàmiques de la Catalunya del principi del segle XIX. L'impulsor va ser Pau Miralda, que va formar societat amb alguns emprenedors locals. Per aquest motiu, la fàbrica és coneguda també com a Can Miralda. La seva construcció simbolitza l'inici de la revolució industrial a Catalunya.