Sor Anunciación Macho Quijano (Palència, 1937) i sor Amparo Alonso González (Zamora, 1943) fa 38 i 18 anys, respectivament, que treballen i viuen a l'Hospital Sant Andreu. Al principi, exercint d'infermeres i, quan es van jubilar, fent voluntariat. Fins ahir. Amb la seva marxa, Manresa perd una nova comunitat religiosa, les Filles de la Caritat (conegudes com paüles), amb presència a la ciutat des de fa 174 anys. L'emoció i l'agraïment van marcar l'acte de comiat que els van organitzar.
Avui, sor Anuncia s'instal·larà a una casa de les paüles a Barcelona i sor Amparo a una de València. La coneguda manca de vocacions que arrosseguen moltes comunitats religioses ha portat les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül a fusionar les províncies de Barcelona i Saragossa i a agrupar les germanes que hi queden. En aquesta marxa també hi ha tingut a veure la seva edat, i que només en quedessin dues a Manresa.
Llàgrimes i aplaudiments
Hi va haver plors i apludiments a la missa de comiat celebrada a l'església de l'hospital, on van assistir un centenar de persones, entre les quals la mare superiora de les paüles, sor Juana María Belzunegui. I encara n'hi va haver més -incloses les llàgrimes de l'alcalde Valentí Junyent- en l'acte posterior a la Sala Gòtica, que es va omplir. En acabar, va cloure el comiat un refrigeri al jardí de l'hospital.
Sor Anuncia recordava a Regió7 que, com a infermera, havia treballat a totes les plantes de Sant Andreu i amb tots els metges, alhora que rememorava les millores en aquests 38 anys. «Abans, havíem de bullir les xeringues i agulles, girar de banda els llençols per aprofitar-los, moure els malalts a pes i servir els dinars repartint el menjar d'una olla». Visiblement afectada, confessava que, quan la companyia li va comunicar que havia de deixar Manresa, la va entristir molt. Un cop jubilada, va tenir la iniciativa de crear un grup de voluntàries per cosir la roba dels malalts i fer labors que venien per donar-ne els guanys a Càritas. La seva empenta va servir per aplegar més de vint voluntàries, que es van haver de repartir en dos grups a la setmana. Sense ella, les que hi ha continuaran fent aquesta feina un cop per setmana.
Sor Amparo ha estat a Sant Andreu en dues etapes. Quan era un hospital d'aguts i ella una infermera de només 22 anys, període que hi va treballar durant 19 anys, i els darrers 18. Un cop retirada, va fer de voluntària ajudant els malalts amb demències i a Càritas, on cuidava els fills de les mares que hi anaven a aprendre i s'en-carregava de repartir el menjar.
El director general de Sant Andreu Salut, Manel Valls, va conduir l'acte remarcant que seria «senzill, però amb la vocació de ser molt gran». Tant, com el reconeixement a les dues germanes, que va convidar a seure en sengles cadires situades davant dels assistents, entre els quals hi havia dues caputxines, una monja de Santa Clara i «la gran família de Sant Andreu». Amb l'alcalde també hi va ser la regidora Mercè Rosich.
«Un buit molt gran»
Amb l'obsequi i les paraules d'estimació i agraïment per la seva professionalitat que va adreçar l'equip mèdic a les dues germanes van aflorar les primeres llàgrimes. Els van regalar una foto de grup amb elles. Els treballadors socials els van obsequiar amb una flor, igual que el personal de la residència; les voluntàries van regalar una placa a sor Anuncia; la direcció de Sant Andreu Salut, representada per Valls i la gerent, Alba Oms, una reproducció de l'escultura que presideix el jardí de l'hospital; i l'alcalde i Rosich, el llibre Sentir Manresa i una làmina.
Oms els va assegurar que deixarien «un buit molt gran perquè se'n van dues ànimes de la casa» que, va remarcar, «ens heu fet ser millors persones». Junyent també els va donar el seu agraïment en nom de la ciutat. Abans de sortir cap al jardí entre abraçades, somriures i llàgrimes, hi va haver més regals per a les dues germanes en forma d'una nova placa i de sengles llibres amb dedicatòries. En el fons i en la forma, el mateix: molt agraïment i molta estimació.
