Manresa és considerada una ciutat mitjana, és a dir, que té un gran potencial i és vital per vertebrar el país. Aquest divendres, a la jornada conjunta de la Cambra de Comerç de Manresa i Cercle d'Infraestructures s'han dedicat a analitzar el paper que tenen i han de tenir en un futur les ciutats mitjanes en l'era de les megalòpolis.
Han arribat a la conclusió de la necessitat d'adequar els models de govern i gestió de les ciutats mitjanes a la realitat, tenint en compte la interrelació que aquestes estableixen amb el seu entorn més proper. Tots els ponents de la Cambra han decidit que cal pensar en models d'administració supramunicipal que disposin dels suficients recursos i competències.
Els punts positius que tenen les ciutats mitjanes són la qualitat de vida, el poder d'atraure talent, accessibilitat o proximitat són alguns dels aspectes positius de les ciutats mitjanes. Els punts febles són els baixos nivells d'inversió pública en relació a les ciutats grans i una menor capacitat d'influència. Un altre element distintiu és la tradició industrial perquè dona peu a la possibilitat d'un desenvolupament econòmic de cara al futur si s'és capaç d'adoptar les noves tendències que s'estan produint al sector.
La jornada ha començat amb la presentació a càrrec dels dos presidents de les entitats organitzadores, Pere Casals per la Cambra de Comerç de Manresa i Pere Macías pel Cercle d'Infraestructures. El director de la càtedra Unesco de la Universitat de Lleida, Josep Maria Llop ha destacat «el paper intermediador de les ciutats mitjanes i el seu potencial per prestar serveis i generar valor per al territori».
Josep Oliveras, catedràtic d'Anàlisi i Geografia Regional de la Universitat Rovira i Virgili, s'ha centrat en el cas de Manresa per assenyalar que «les ciutats mitjanes i petites seran cada vegada més importants, especialment si estan al corredor de les grans ciutats». I ha afegit que «les ciutats mitjanes necessiten investigació, desenvolupament, innovació i poder. Manresa ha de guanyar poder». Àlvar Garola, economista i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha dit que «la connectivitat comença a ser més important que la dimensió i la concentració» i ha assenyalat, entre els punts forts de les ciutats mitjanes, el fet que «han d'assumir costos menors en aspectes com la congestió, l'habitatge o la mobilitat».
La jornada ha finalitzat amb un col·loqui entre tots els assistents en el qual s'han posat sobre la taula aspectes com la necessitat d'impulsar models de govern supramunicipal, la millora de les infraestructures de transport, la reorganització del sistema territorial català o l'aposta per un reequilibri territorial.
